Quebec. Aquest post està pensat per autoconsum o diari personal. Però en tot cas,  pretén donar una visió de com ho hem viscut i com hem percebut la gastronomia del dia a dia allà.

Un juliol al Quebec fent HomeExchange

Web HomeExchange

Quebec mapa

Un juliol al Quebec, de HomeExchange  intercanviant també cotxes, és una bona oportunitat per veure la vida al Quebec. I el fet que la restauració, no sigui un dels punts forts del país, fa que acabis integrant-te més en la vida del dia a dia.

Sempre que anem a un lloc a passar uns dies, em miro a la Guia Michelin, quins llocs recomanen, prescindint dels estrellats i posant atenció amb la secció BibGourmand. I la sorpresa va ser trobar-la llista buida d’estrellats i de Bib’s 😅.

Un cop trepitjat el país, les conclusions són que l’oferta gastronòmica a nivell restauració, no ofereix massa atractiu. Trobem una gran proliferació de llocs de menjar ràpid amb llocs tipus SubWay, molta pizza i molt menjar oriental de batalla.

Si anem a la cerca de restaurants de més nivell, els preus òbviament s’enfilen més, però les cartes, almenys per a mi, ofereixen poc atractiu. I a més, els que vam mirar, estaven en zona turística, que sempre intentem evitar.

Quins restaurants vam fer per la zona

Quan fem HomeExchange, i més quan no estem al centre d’una ciutat, fem tots els esmorzars a casa com si estiguéssim a Cambrils i els sopars també. I els dinars sí que intentem fer-los fora.

I quan, com és el cas del Quebec, les sortides van molt de Parc Natural, llavors no hi ha altra opció que portar pícnics. I és que a llocs com el Parc Nacional Jacques Cartier, al que es poden dedicar molts dies, no tenen cap lloc per a menjar.

I els «restaurants» que hem fet, han estat més per cobrir una necessitat de dinar, que no pas per ganes d’entrar. Aquí teniu una mostra i ja veieu que està fora del nostre ventall habitual de plats demanats.

Quebec

De l’estada, vam dedicar 3 dies a Montreal on ens vam traslladar en transport públic i vam estar en un magnífic apartament amb punts de HomeExchange. Però no vam escollir bé els dies, pel que fa a restauració.

Montreal, com gran ciutat, té més oferta. Però els llocs que teníem ullats feien festa diumenge i dilluns, que eren dos dels tres dies que teníem d’estada allà.

Per tant, vam continuar amb la tònica de dinars per a cobrir l’expedient, sense res més a destacar que un lloc famós: Schwartz’s Deli pels seus entrepans de carn fumada, que es veu que han tastat totes les celebritats que passen per Montreal. Aquí teniu una imatge.

Cal reconèixer que la carn fumada és espectacular, però servit en un local amb taules compartides i d’un atrotinat com feia anys no trepitjàvem 😰.

Compra a nivell supermercat i mercats al Quebec

No anàvem amb massa esperances i curiosament als mercats i supermercats, l’oferta és variada i pots trobar producte de qualitat. Potser perquè veníem del darrer intercanvi amb Copenhaguen on l’oferta era quasi espartana, que aquí ho vam trobar de meravella.

A Montreal ens va encantar el mercat de Atware, que teníem a uns 15 minuts a peu de «casa», mentre que al Quebec ja ens vam convertir en clients habituals de Le Gran Marché de Quebec.

Tampoc penseu que són per a tirar coets si els comparem amb molts mercats de BCN, però si trobes coses curioses que acabes valorant molt. Del de Quebec, destacar la botiga de salsitxes So-Cho le Saucissier, en la que presumeixen d’oferir més de 60 varietats i donem fé que eren una temptació.

Quebec salsitxes

I també la parada de peix, amb els seus llamàntols vius, així com la qualitat de les verdures de temporada i en concret els maduixots i els tomàquets. Per la resta de material, tot correcte, però res a destacar.

Curiositats i anècdotes al voltant dels llamàntols

La temporada del llamàntol dura de primavera i l’estiu, amb un pic principal entre maig i juliol. Durant aquest període, els llamàntols són més abundants i la qualitat és excel·lent. Per tant, vam estar de sort!

Aquest període coincideix amb la temporada de pesca del llamàntol a les costes de les illes de la Magdalena (Îles-de-la-Madeleine) i de la Gaspésie, que són regions del Quebec, conegudes per la seva producció de llamàntol de gran qualitat. I la nostra parada de peix, presumia de producte de la Gaspésie.

Els llamàntols eren de gran nivell amb peces al voltant dels 750 g i més grosses i tot. I amb preus al voltant de 37 CAD/kg, equivalents a 25 €/kg, que els convertia en un caprici relativament econòmic.

I ja sabem que el llamàntol canadenc a Catalunya, es considera un producte de baixa qualitat. Però pel que hem esbrinat hi ha diferents zones de producció i en conseqüència de qualitat i el que ens arriba a CAT com canadenc, és la púrria 😰.

Com a anècdota, parlant amb un veí que em donava conversa, li vaig comentar el tema dels llamàntols i de com els havia cuinat a la BBQ. I l’home em va preguntar preocupat «però els vas comprar vius?» i en veure que sí que eren vius, em va dir en to condescendent «però si els venen preparats i ja bullits…».

Per la seva mirada em vaig sentir com aquells seguidors d’Al·là, que per menjar xai, el compren viu i el sacrifiquen amb el mètode halal 😂. En tot cas, vam continuar comprant-los vius i vam fer un àpat setmanal de llamàntol.

Com són les cuines de les cases amb les que hem fet intercanvis

Els intercanvis que hem fet, les cases tenien cuines molt ben equipades. En mitjana han estat clarament superiors a la nostra cuina de Cambrils.

D’acord que a Cambrils, fem molts plats amb la Weber, també amb el kamado, preparem coses al roner i treballem molt amb planxes de ferro colat en un fogó exterior d’altes prestacions. Però la nostra cuina interior, amb foc gas, té un forn «normal», un microones de fer bonic i para de comptar.

I, en canvi, la casa que estem ara, té tres forns diferents i el principal amb un quadre de comandament que sembla d’un avió. I el mateix podem dir de cases on hem estat recentment.

Però la «sorpresa» és que moltes d’aquestes cuines, de cases on viu la gent tot l’any, semblen com d’estrena i quasi sap greu utilitzar-les. Ja com a cas extrem, en un intercanvi a París de fa uns anys, vam utilitzar el forn i sorprenentment el vam estrenar  😅.

I dedueixes el que alguns prediquen per aquí Cat i és que la gent cuina poc. I acabes mig entenent que a grans capitals, s’ofereixin minipisos sense cuina.

Quins plats cuinen els habitants de Quebec

Postular en aquest aspecte, pot semblar pretensiós. Però vull fer un recull de les conclusions que en vam treure i ja em  disculparan si vaig errat.

Observant els carretons de supermercat al Quebec, a les cues de la caixa, et sorprens de la quantitat de menjar preparat. Així com la de «sucs» de diferents colors que pressuposo de dolçors empallegoses. I la varietat de salses de pot, és impressionant.

També ens va sorprendre la mida gegant en que ofereixen mots productes una mica a l’estil Makro 😅. Iogurts de litre, pots de salses estil maonesa de 5 litres 🫢, bosses de crispetes de mida sac, etc. I parlo d’un supermercat de barri residencial i cases unifamiliars amb piscina i BBQ exterior.

També com mesura de la cuina que es fa, dir que en els dies que hem viscut allà i hem passejat pel barri, no hem sentit pràcticament cap olor de cuina del veïnat tipus sofregit, ni tan sols olors de BBQ.

I voltant per la ciutat, veus molta oferta take away, de la que et porten a casa o pots passar a recollir sense baixar del cotxe, tal com veiem a les pel·lícules americanes i de fet estem a Amèrica. I en aquests llocs de recollida des del cotxe, sempre es veu moviment.

Per tant, la conclusió és que es cuina poc i el que es cuina va de plats fàcils llevat que optin per receptes més tradicionals.

Esbrinant una mica i com a exemples de plats tradicionals al Quebec, podríem esmentar el pâté chinois: fet amb capes de carn picada, blat de moro dolç i puré de patates. També la tourtière: una empanada de carn que es gaudeix durant tot l’any. I la sopa de pèsols.

A l’arc mediterrani, som uns privilegiats

No faré aquí un panegíric de com es menja a la zona mediterrània, però sí que vull comentar alguns aspectes viscuts. I parlo dels intercanvis actuals i dels que havíem fet fa uns anys. En cap cas em refereixo al darrer al Quebec, sinó que generalitzo.

Quan arribes a una casa d’intercanvi, observes els productes que consumeixen en el seu dia a dia. En general, la quantitat de salses de pot, així com de sucs sorprèn. I fins al punt que quasi et sents incòmode pensant la poca varietat en aquest àmbit, que trobaran a casa teva.

També observes als mercats i supermercats i en alguns països, tot i ser més rics que el nostre, que l’oferta és pobre. I no parlem del peix que resulta molt difícil trobar un mínim de varietat.

Per tant, i cada cop més, estic convençut que el ventall de productes que trobem aquí, és realment un privilegi. Però també l’experiència ens mostra que, en general, no el saben aprofitar.

En tot l’historial d’intercanvis, només uns suecs de Malmö, ens van comentar com havien gaudit del peix i la seva varietat. En la major part d’altres intercanvis, ens trobem que han deixat a la nevera, tot i que ben conservat, productes amb l’etiqueta Hacendado o similars.

I estic parlant d’intercanvis amb cases en que el nivell de vida sembla elevat i diria que superior al nostre. I no serà que els manqui una llista d’on trobar bons productes, que la troben detallada quan arriben a casa 😅.

Resum dels nostres HomeExchange: 2023-2024

Poso de nou un enllaç al resum de les nostres experiències amb els intercanvis d’aquest any 2024, amb un breu recordatori dels tres que vam fer el 2023: Intercanvis HomeExchange.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.