Uniko és un lloc que no ens va fer el pes. Però aquest post no és pas per fer sang, sinó per comentar dos factors que resulten negatius. Un és la seva opacitat a les xarxes, que fa que no saps que hi trobaràs i l’altre, la visió esbiaixada que mostren els chico_anuncio de sempre.

Normalment faig dos restaurants per setmana. Un de més prèmium dins del meu target, que és el que publico i un altre que no. Ja sigui perquè és un menú de feiners sense cap detall que mereixi publicar o algun lloc que no interessarà als meus lectors, que són majoritàriament de BCN.
A tall d’exemple, publicar un lloc de cuina japonesa de Cambrils, poc interès presenta. No fareu una sortida fins aquí per anar a un japonès, quan a BCN n’hi ha de molt destacables i si pensem en públic de la zona que em puguin llegir, ben segur que ja el coneixen.
Aquesta setmana, el que pensava publicar era un lloc de cuina xinesa de l’Eixample de BCN. De tant en tant ens agrada tastar cuina xinesa i en tinc més d’un a les meves preferències.
El que anem més sovint és Melo-Jia, però també tinc bon record de Out of China, China Crown i segur que en descuido algun. Sé que penseu que m’oblido d’aquell del carrer Bisbe Sivilla, però aquest no és de la meva devoció 😂.
Perquè vam anar a parar a Uniko del carrer Còrsega?
Tot té el seu perquè. Resulta que hi ha un restaurant de cuina xinesa que m’agrada força i que porta per nom El Bund 18, tocant a la Sagrada Família. Hi anem poc i rarament el publico perquè és que és petit i sorollós, però la seva oferta és molt bona.
I la setmana passada, algú m’envia un vídeo d’un «influencer» oriental explicant les bondats de El Bund i en estar d’acord amb ell, miro quins llocs més recomana i em trobo amb l’Uniko i penso que estan en una zona còmoda de l’Eixample podríem provar-lo. I això vam fer sense prendre les meves típiques «mesures prèvies de seguretat».
A la secció «Conclusions i reflexions» dono més detalls.
Que vam menjar allà
Vam demanar per començar uns xiao long bao per a comparir, després vam dir que cada un agafaria una sopa i posaríem punt final amb el porc estil Sichuan.
Passant de l’ordre que havíem demanat i al mes estil toma_cabron, ens van deixar aquest bací de sopa, que era la que jo havia demanat: la sopa de fideus amb costella.
i passats bastants minuts van arribar els xiao long bao i poc desprès l’altra sopa de gambes i el porc estil Sichuan, del que si vaig fer foto, però ja em vaig oblidar de fer la resta.
Segurament quan començo en un lloc amb el peu esquerre, les percepcions poden quedar «afectades». Però de la mateixa manera que la sopa de fideus em va semblar prou bona, la resta de plats, bastant per sota del que esperava.
D’acord que els preus són baixos, fet que ja em vaig adonar en veure la carta allà i quan va arribar el tiquet. La manca d’informació que tenen per les xarxes fa que hi entris una mica a cegues. Només ofereixen informació del seu take away 🤷🏻♂️.
Postres i vins a Uniko
Poc puc escriure d’aquest tema. Pel que fa al vi, vam demanar un parell de copes, però vist l’estil de servei, ja ni vaig tastar la meva fent el sopar amb Vichy 😰.
I pel que fa a les postres, ja vam demanar el compte per sortir ràpidament a fer unes copes en una de les cocteleries properes al carrer d’Aribau. Calia acabar el vespre amb dignitat i bon record.
Conclusions i reflexions
Vam entrar a Uniko amb il·lusió: el local es veu bonic, sense parafernàlia estil «farolillos» i en zona que m’agrada. La cosa prometia ser correcta.
Valoro la zona en què està un restaurant, per tot el que comporta. He estat en alguns restaurants de cuina xinesa per la zona de l’Arc del Triomf i tot i que alguns plats poden ser prou bons, l’entorn no acompanya. El menjar no ho és tot en un restaurant.
Uniko podria ser un de tants restaurants de cuina xinesa als que mai em passa pel cap entrar. I si hagués mirat abans tal com faig sempre, la seva ubicació Instagram, no hauria ni entrat.
Aquí teniu una captura de la pàgina que encara està referenciada a l’antiga ubicació a Castillejos, on trobareu que han publicat «el millor de cada casa» 😂 . I en concret alguns d’ells que quan els veig en algun lloc sento el crit de «vade retro»! I si busquem qui el té publicat en web pròpia, la cosa encara pinta pitjor.
Vaja, i resumint, la conclusió és que intentaré no tornar a cap lloc sense haver fet la recerca habitual: buscar a Tripadvisor, només les aportacions negatives per veure si m’indiquen alguna cosa positiva i Instagram a les seves referències per veure qui hi ha publicat.
La raó és que els pocs llocs on he anat sense sortir-ne gaire satisfet i en algun cas fins i tot derivant en polèmica, sempre compleixen el mateix patró: farcits de comentaris exciteds de chicos_anuncio 🤷🏻♂️.
Miscel·lànies i tiquet
En el tema «reserva en línia», poso «a mitges», perquè no ho oferixen. Però com tenen un Instagram «bussines», vaig provar per allà i van contestar i tot. Ja sabeu que evito en general els llocs que obliguen a trucar,
TIQUET: No vaig agafar-lo, però era un total d’uns 42 €. Ja sé que per aquest preu poc es pot demanar, però no deixa de ser un cop més el problema de manca d’informació per les xarxes.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Ostres, moltes gràcies per la info! Tinc algunes reserves quan veig llocs com aquest que fan molta promo per xarxes… En vista d’això me l’estalviare
Visc a dos carrers de ElBund i crec que juga en una lliga diferent. Menjar a dins quan està ple és semblant a un dels cercles de l’infern… Jo acostumo a fer per emportar o a la terrassa. També he de dir, que el servei canvia molt d’actitud quan et coneixen una mica, si no semblen una mica secs, per dir-ho d’alguna manera, en el tracte.
El Bund, tot i els inconvenients és un lloc que m’agrada.
A més, ja saps on entres i ho fas mentalitzat. I quan fa bon temps, la terrasseta de fora, està bé.
I si visques a prop, molts take away faria. I sé de cert que a partir de quan el vaig publicar, més d’un m’ha dit que hi feia take away, fons i tot un prestigiós cuiner que no està massa lluny d’allà.
I el tracte, potser perquè sempre hi he anat amb el meu fill i el coneixen, ha estat més que correcte.
Salutacions!
Resumint, no paga la pena ni per un menú de diari.
Gràcies per la info.
Salut!
A veure…😊
Si jo visqués per la zona, no et dic que un dia, i ben mentalitzat, hi anés per prendre un bací de sopa de plat únic i cap a casa… o encara millor per un take away.
Però venir a BCN i després de tots els «inconvenients» (quilometratge, embussos….) anar a parar allà, pensant que era una altra cosa, és quan surts emprenyat..
Salut!
Molt bona ressenya. Malauradament hi ha molts llocs com aquest i no veus ben bé on has anat a parar fins que ja ets assegut a taula.
I del tema dels vins en aquests llocs… jo també he acabat demamant cervesa o vichy.
Sobre el vi, un tema a part és la radicalització quasi religiosa de certs sumillers amb els vins naturals. Fa poques setmanes a un bon restaurant japonès de Barcelona, el AIUENO (Bailèn/Rosselló) vam demanar unes cerveses japoneses i després una copa d’ un riesling (crec que 8€). Vaig veure com obrien ampolla i ens el servien a la barra, però en arribar a taula el color i la nitidesa del vi ja feia presagiar el pitjor: no m’havia fixat que tots els vins eren sense sulfits i el nostre riesling era, directament, imbebible.
Vam deixar les copes al costat i vam demanar una segona cervesa. La llàstima que la persona que ens atenia no ens va preguntar perquè deixàvem les copes plenes i ens ho van cobrar sense més qüestions.
Bon dia,
Tota la raó en evitar llocs «no veus ben bé on has anat a parar fins que ja ets assegut a taula». En general els evito, però aquí vaig caure.
El vi, ni el vaig tastar tampoc… quan va arribar directament dues copes a taula, sense ampolla, mal agafades com dos gots, ja el vaig aparcar. De fet ja m’havia adonat que m’havia equivocat de lloc…
I el tema radicalització en vins naturals, penso que a banda de religions i talibanismes, com són vins que difícilment saps el preu de cost, et cobren el que volen i encara cal fer reverencies per tastar un vi sense sulfits. S’ha millorat molt els darrers anys, però no puc entendre una carta «obligatòria de vins naturals».
I pel que fa a Aiueno que ja conec, molt mal solucionat per part d’ells el tema de ni preguntar…. Aquest tipus de servei és el que normalment qualifico de #toma_cabron 😂.
En fi, que ho veiem igual.
Gràcies per passar i salutacions,