Utrecht. Tercer HomeExchange 2025

Utrecht ha estat el tercer intercanvi d’aquest 2025 i deixant a banda el tema gastronòmic, ara per ara és el més plaent de tots. I «viure» a Utrecht durant vint-i-un dies, permet gaudir de l’encant d’aquesta ciutat, que a més està molt ben comunicada per anar descobrint la resta del país.

Com podeu deduir, som força fans del HomeExchange, fet a partir d’una plataforma de pagament. Però com en quasi tot a la vida, cal seleccionar una mica.

HomeExchange com empresa, funciona molt bé, però si fos pel seu departament de comunicació externa, defugiria de l’ells com gat de l’aigua.

I és que suposo que per guanyar membres, han decidit ja fa temps fer la campanya donant veu a gent que es mostren satisfets, però amb els que no intercanviaries ni el «bon dia» 😂. El lema «viatja gratis», és com un imam per molta gent i no comentaré exemples concrets per no ferir sensibilitats.

En tot cas, nosaltres n’estem molt satisfets, però no ens movem del nostre guió que es pot resumir en.

• Només acceptem parelles a partir de mitjana edat
• No acceptem menors
• Donem preferència a gent amb llarg historial dins la pàgina

Sé que aquestes exigències poden ferir susceptibilitats, però això és com tot a la vida. Quan tens ganes d’aparellar-te, cada un posa els seus requisits, encara que els silencií. Doncs aquí igual, però sense silenciar-ho.

Com és el nostre intercanvi a Utrecht

L’hem fet amb una parella més jove que nosaltres, amb els fills emancipats i amb un nivell de comunicació perfecte que permet per ambdues parts, fer descobriments més enllà dels llocs turístics o restaurants de guia.

Estem en una magnífica casa de planta baixa amb jardí, a pocs minuts caminant de llocs claus com poden ser l’estació central d’Utrecht, que connecta amb infinitat de llocs. I també a quatre passes dels canals i tot el barri vell, que té molt d’encant.

Com que tot no pot ser perfecte 😂, l’intercanvi demanava cuidar dos gats (tema que acceptes i vas, o no acceptes i no vas). A mi els gats no em van ni em venen i, en canvi, a la Marta, que n’ha tingut molts, li encanten. Fins i tot tenen gatera electrònica que els restringeix les hores d’accés al pati. I interaccionar amb ells, acaronar-los i obrir les llaunes de paté per gats, tampoc és una feina feixuga.

La gastronomia per la zona: Utrecht, Amsterdam, Rotterdam…

S’ha de dir que quan vam arribar, ja ens van facilitar la llista de supermercats, subministraments i restaurants recomanats.

Pel que fa a supermercats (com sempre en els intercanvis fem la majoria d’esmorzars i sopars a «casa») la cosa pinta prou bé i tenim també a l’abast, un gran supermercat oriental, que per pulcritud i entorn, a Barcelona podria estar a l’Illa Diagonal.

D’aquest podeu veure un «pato laqueado» que ja hem repetit un parell de diumenges i que no té res a envejar als que he menjat per BCN en restaurants i no pas de la zona Arc del Triomf. Perdoneu la pobre imatge, però em vaig oblidar de fer les posteriors i aquí és mentre l’intentava filetejar amb les eines que tenia i encara mig embolicat 😅.

Per tant, en aquest aspecte estem satisfets. En canvi, pel que fa al tema peix, la cosa està més magre. Però no és un fet d’Utrecht, sinó que és global i el que veiem aquí a Catalunya, és com una bombolla, aïllada de la realitat mundial.

El concepte de peixateria ha desaparegut i en els supermercats tens una zona de peix envasat amb salmó, verat i poca cosa més. També tenen mercats ambulants setmanals amb parades de peix, però tot i que les mosques holandeses es veuen molt pulcres, no ens va tirar massa 😂.

Culturalment, no estem habituats a mercats de peix a l’aire lliure 🤷🏻‍♂️ i els molinets per espantar-les no eren gaire eficients. Si us fixeu en el vídeo, alguna veureu.

Però això sí, productes amb etiquetes «orgànic», «bio», «vegan» i fins i tot «halal», que no faltin! I pel que fa al tema preus, que sabeu que m’agrada fixar-m’hi, més o menys com aquí.

I els restaurants a Utrecht i Països baixos en general?

Tant pel nostre hàbit de sopar a casa, sumat amb què ara per ara no hem llogat cotxe, ens limitem a dinars o algun sopar en lloc proper.

Però la sorpresa pel que fa als dinars, és que allà no és «costum» dinar com fem nosaltres i de fet ja anàvem avisats. En les nostres escapades a Amsterdam (tren directe i 35 min) molt dels restaurants que ens podien fer gràcia, obren a les 16 h, per començar a donar sopar cap a mitja tarda.

Donen poca importància al dinar i la gent menja una sopa o entrepà o amanida. Ja com festa grossa una hamburguesa ben vestida.  Fins i tot, veus qui dina amb una porció generosa de pastís. I els llocs que tenen obert en migdia, diferencien en general, entre carta de migdia i carta de sopars més àmplia.

Pel que fa al tema preu de dinar informal, com que els plats són complets, la comanda es limita a plat únic i hem dinat més d’un dia a preus que a Cambrils Port, seria difícil tot i anar de menú.

El servei 100×100 autòcton, amable i molt educat. I un cop més ens quedem amb el dubte de què coi passa a CAT per patir el servei que majoritàriament trobem. Ah i llevat d’alguna excepció turística a Amsterdam, sense el suggeriment de propina al datàfon.

I en cap cas, et cal sentir la frase de «solo esto?» si comparteixes alguna cosa, ni el «no toman postre?» en cas de no demanar-ne.

Mostra d’alguns àpats que hem fet a restaurants.

Pel que fa als restaurants, també força varietat de cuines del món, però en tot cas molt menys mexicà que a Califòrnia i molts menys italians que a CAT. Potser més indis i algun sirià i curiosament més d’un amb ofertes de «Hawaiian Poké Bowl».

Com a sopar estrella fins al moment, ens va quedar molt bon gust de boca d’aquest lloc que tenim a 5 minuts de casa. Sopant a la vora d’un canal, quasi amb por que en un descuit ens caigués el mòbil a l’aigua i en un ambient agradable i festiu.

Tot el que veieu (dues fondues, les amanides d’acompanyament, una ampolla de Chardonnay) i a més uns appetizers i un Irish Coffe, per 68 €. I amb servei somrient i amable en un lloc al qual tornarem: Oude Pothuys. El tenim a tocar a casa i permet sopars sense desplaçaments.

Altres plats que hem tastat sense res a destacar tot i que correctes els mostro tot seguit. Han estat improvisacions en les nostres sortides, que en portem una diària. Podeu veure des de porquet a l’estil pulled, steaks, cebiche, quesadilles, burguers, broqueta de pollastre, interpretacions de biquinis…

Però ben aviat ens vam passar als menjars orientals

D’entrada ens negàvem ja que sempre intentem menjar i beure segons els hàbits del país, però ben aviat vam decidir obrir.nos. Tot seguit en un restaurant xinès al que vam entrar per eliminació el dia que visitàvem Julianapark a Utrecht. Un magnífic parc que comparteix espai amb aquest restaurant.

D’entrada ens va costar decidir-nos a entrar, perquè es veia molt luxós. Però tot i que sense parafernàlia decorativa oriental, els únics occidentals en tota la sala érem nosaltres dos. I ens va sorprendre el bon nivell, així com el cost molt ajustat d’uns 60 € amb cerveses i cafès.

Però no sempre vam encertar. En algun lloc oriental, dels que l’anglès els queda llunya, vaig acabar amb aquest plat quan per la foto em pensava eren gambes. Però cap problema, ja que de petit havia menjat quan es posaven a la carn d’olla.

I a casa, tot i que sense cuidar gaire la presentació i a partir del magnífic i pulcre supermercat oriental, vam fer sopars com aquest.

I tampoc ens vam deixar a banda els àpats indonesis amb algun Rijsttafel que vam decidir tastar a partir de recomanacions que em feu per les xarxes. En primer lloc teniu un que vam fer a casa a partir d’un take away i el segon és una imatge parcial en un restaurant més sofisticat.

Conclusions i Reflexions de l’estada a Utrech

Els Països Baixos són un lloc fàcil i amable. Tothom parla anglès amb naturalitat, amb alguna petita excepció com pot ser en l’espectacular supermercat oriental que tenim a prop.

El servei a bars i restaurants, impecable. Gent del país, somrients, amables i amb ganes d’ajudar. També passava fa uns dies a Califòrnia, però allà sempre et queda el dubte de si ho fan per la política de «propines obligatòries». I aquí, pagant amb targeta, excepte en zona turística a Amsterdam, a cap lloc ha aparegut el «suggeriment» de propina.

Estem a Utrecht, una de les ciutats més boniques que recordo i amb un servei de trens impecable. Fins al punt que hem anul·lat una reserva de lloguer de cotxe que teníem feta.

Si una cosa no ens ha agradat, tot i que és un símbol del país, ha estat l’atabalament que provoquen tantes bicicletes i la seva preferència de pas arreu. Però s’ha de dir que les dominen com malabaristes i al final perds la por de ser atropellat.

I com reflexió final, anant a supermercats, bars o restaurants, no et sents pobre tal com passa a Copenhaguen per dir un exemple. Els preus són equivalents i en restaurants amb aquest estil que tenen de plat únic, acabes gastant menys que si ens quedéssim a CAT anant de restaurant.

I pels carrers, gran sensació de seguretat o zero d’inseguretat. Fins i tot hem observat per Utrecht, molts cases amb la porta oberta, tal com es podia fer fa anys al nostre país.

Si no fos pel clima, hi ha molts llocs actualment molt millors que CAT per viure. Sort del clima, tot i l’estiu i amb la calor, estem millor per aquí dormint amb nòrdic les nits.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.