Via Veneto és un dels restaurants dels quals BCN pot lluir. Amb un servei de sala impecable i un ventall de plats que combinen l’oferta més clàssica, amb altres d’aires més innovadors, però sempre amb excel·lents elaboracions.
Via Veneto, sempre ha estat per a mi, un sinònim de celebracions. I les dues vegades que hem anat amb el meu fill, han estat per algun motiu que s’ho mereixia. En aquesta darrera ocasió, ha estat per un interessant canvi de feina.
En aquesta ocasió vam anar-hi un migdia i ens va sorprendre la vitalitat del lloc, on la sala principal, estava amb totes les taules ocupades.
Via Veneto és un restaurant al què no cal anar a buscar sorpreses en el sentit que actualment es dóna a aquesta paraula, quan va lligada a gastronomia. Però si és un lloc on els plats arriben impecables i amb un nivell de servei dels que ja no queden.
Que ofereix la carta de Via Veneto
La carta és molt curta, però tots els plats tenen sentit i podríem definir la seva cuina com «tradicional burgesa», però amb totes les preparacions actualitzades, tant en l’àmbit de les elaboracions com en el de presentació dels plats.
En aquesta darrera visita, la carta es reduïa a uns 10 entrants, 5 plats de peix i 5 de carn. També oferien algun suggeriment a banda i recordaven que estem en època de tòfona. Tenen un menú degustació de 115 €, que no deixa de ser un compendi de plats de la carta i que permet maridatge i semblava molt recomanable.
En tot cas, amb una oferta de molts plats que venen de gust, només de llegillir-los. I més quan ja saps que el producte i el nivell d’elaboració, seran excel·lents.
Que vam demanar
Per començar uns deliciosos aperitius, que lluïen molt més en boca que en la meva foto.
I ja com plats escollits i recordant un cop més que estic seguint fidelment una dieta, que condiciona el que demano, la meva tria va ser el carpaccio de llobarro amb amanida verda i gelat d’oliva «gordal» on el peix estava curat amb Gin i algues de mar i filetejat al moment. Un plat que em va encantar i la idea de curar amb Gin, me l’apunto ?.
L’altre tria a Via Veneto, van ser els canelons de pollastre «Pota Blava» que van ser molt elogiats.
I ja com plats principals, jo vaig escollir el bacallà amb cigronets de l’Alta Anoia, amb daus de cap i pota. Espectacular el nivell de qualitat del bacallà i els cigrons va ser la meva ració diària de farinacis ?.
L’altra tria va ser el turbot «salvatge» a la brasa de carbó, amb escalivada i olivada, damunt de consomé de ceba. De nou elogiar el nivell de les matèries primeres.
Carta de vins i postres
La carta de vins de Via Veneto, la recordo d’altres ocasions i resulta espectacular pel nivell i la varietat. En aquesta ocasió no vaig prendre vi i el servei es va limitar a una copa de vi blanc. Una garnatxa blanca de la DO Empordà.
La secció de postres postres, ofereix unes 10 opcions, entre les que podem trobar grans clàssics del lloc. Jo no en vaig prendre i l’altre tria van ser uns crêpes suzette flamejats.
I no ens oblidem dels petits fours que van acompanyar els cafès.
Conclusions / Reflexions a Via Veneto
Via Veneto ha estat i continua sent, un lloc màgic a BCN, que penso seria d’obligada visita almenys un cop l’any. Sóc conscient que pot quedar fora de molts pressupostos, però em refereixo a gent que habitualment visita restaurants.
Sorprèn constatar que es manté intacta la professionalitat i savoir faire del servei. I no em refereixo pas a detalls anecdòtics que la gent expliquen exciteds com la famosa taronja a l’estil Via Veneto o la cerimònia de l’ànec «à la presse», per esmentar dos exemples. Es tracta de detalls quasi imperceptibles i alguns tan subtils que ni són demostrables, però que et sorprenen.
Un exemple de saber estar del servei de Via Veneto, és quan de manera subtil, et recorden com si fos un detall sense importància, que és època de tòfona blanca (de la que tenen exposades peces de mida considerable), però en cap cas et sents pressionat, com m’ha passat en segons quin restaurant.
Ni per exemple et pressionen amb el típic «segur que no vol formatges?», dels que ja has observat el magnífic carro-vitrina en què els ofereixen.
I evidentment el preu de tot aquest conjunt, no pot ser econòmic, perquè hi ha una sèrie de costos que no cal enumerar, però que influeixen en la factura.
RESUM de Via Veneto
- Sense por a equivocar-me, asseguraria que l’equip de servei, és de llarg el més professional de BCN
- Local i posada en escena impecables
- Elaboracions complexes i molt ben encertades
- El cost no és econòmic, ni pot ser-ho amb tot el que comento
- En conseqüència, un dels restaurants de què BCN pot lluir
Finalment, si voleu saber d’altres restaurants de la zona que tinc publicats, cal que feu clic a,
Comparteixo cada una de les teves paraules. És un d’aquells restaurants que fa pujar el nivell de Barcelona. La resta de restaurants, no li arriben ni a la sola de la sabata en molts aspectes, però sobretot en servei. El servei en general, ha caigut en picat. Restaurants també emblemàtics, han perdut molt. El “hola chicos”, ja em comença a molestar en segons quins restaurants.
Realment el servei és d’un altre nivell i amb la capacitat d’adaptar-se a la idiosincràsia de cada taula. M’encanta i per a mi és un lloc lligat a celebracions.
Salutacions!!
Un plat de canelons de pota blava pots trobar al Prat a un preu més econòmic. Sí, sense tot el que ofereix el Via Veneto però per a les butxaques menys modestes és una opció de gaudir de matèria primera amb IGP i un sabor excepcional.
A més a més al Baix Llobregat sempre hi ha alguna activitat de Fira Tapa, Quinto tapa, menús i rutes… Ais, que me’n vaig al Baix Llobregat sense adonar-me. 🙂
Això del gin al carpaccio imagino que és difícil de aconseguir el punt amb un peix blanc. Tota una curiositat.
Salut!
I a casa encara més econòmic ??
Cada cosa té el seu preu, en funció del moment, el lloc, etc.
El tema Gin, a veure si m’atreveixo a fer alguna prova. Em va fer gràcia.
Salut!!
Com bé dius Ricard, és per moments molt especials, i ho és perquè no només la taula s’ho mereix sinó que també m’apunto al servei.
La primera vegada que hi vaig anar, i ho fas amb aquell punt de timidesa de no saber si és el teu lloc, em vaig sentir molt ben acompanyat pel sr Josep Monje. Però el que és bo, és que a la segona potser dos anys més tard, la seva salutació va ser la de retrobament i axií les poques vegades més que hi he anat.
I espero no trigar a tornar-hi.
Tenen una gestió de l’atenció al públic, modèlica i és un punt més al seu favor.
Qualsevol referència que els fas a Twitter, saben agrair-la.
Un lloc especial!
Salutacions!!