Vivanda Restaurant a Sarrià, amb un pati interior de somni. Servei diligent i professional amb una cuina més que correcta. Un lloc que val la pena tenir en compte i més quan el temps permet gaudir de la terrassa.
Feia com dos anys que no anava a Vivanda Restaurant i el darrer cop que vaig anar, va ser amb els de 3(o+)aTaula. Va ser un migdia d’un dia plujós i vam sortir-me una mica remullats. I no pas per la pluja.
Aquest cop he volgut retornar a Vivanda Restaurant per sopar, per veure com anava el tema. I ja una mica per avançar i fer un titular resum, puc dir que menjar correcte en un entorn envejable.
He vist l’espai exterior com remodelat i com més acollidor. Per si no heu estat mai, dir que disposen d’un pati en la part posterior del local, ampli i de somni. I a ben segur que la imatge d’aquest pati, millora al vespre i destaca menys als migdies. I d’aquí l’experiència més trista que vam relatar amb els de 3(o+)aTaula. De fet aquest va ser la sola ocasió en que he estat Vivanda Restaurant un migdia.
La meva visió d’un restaurant, és sempre global, com ja sabeu els que em llegiu. Valoro el menjar, però també l’espai, la comoditat, el savoir faire del servei i també la RQP. I en aquest cas, l’espai, comoditat i tracte a Vivanda Restaurant, eren prou destacables. En quan al menjar, que descriuré tot seguit, és correcte, sense masses floritures.
Que vam demanar a Vivanda Restaurant
Vam començar compartint dos platets. Un de la secció plats d’agost: Albergínia escalivada, amb recuit, sardina fumada i vinagreta de pinyons, que va resultar un encert. I l’altre de la secció plats de tot l’any: Terrina de la casa de caça amb foie, també del nostre gust. Com a entreteniments ens van arribar un parell de croquetes d’excel·lent textura.
Com plats principals a Vivanda Restaurant, vaig demanr un tàrtar de tonyina, que no passarà als meus bons records. I ara no faré pas un ‘Regolazo’ a l’estil «le faltava / le sobrava», sinó que em limito a dir que no coincidia amb els meus gustos. Estava massa tunejat i de fet quan el van servir en presumien de tot el que portava. I he dir que sota el tunejat, es notava tonyina de bona qualitat i tallada a ganivet. Però com sempre dic això és tema de gustos i de la mateixa manera que a mi no em va fer el pes, a ben segur que hi ha qui i agrada. I també he de confessar que a la carta ho avisaven “… amb soja, sisho, arròs i gingebre…. “… però no deien que eren generosos en les quantitats 🙂
L’altre plat va ser un rap a la planxa amb verdures saltejades. Un plat senzill, que fet amb bon producte, no pot fallar.
Postres i vins…
La carta de vins a Vivanda Restaurant, és prou interessant i amb vins de proximitat. Vam triar un cop més un Finca MalaVeïna 2014 de la DO Empordà. El mateix que vaig demanar a Informal aquest mateix agost, però aquest cop sense emocions posteriors.
I pel que fa a les postres, vam compartir un tiramisú, amb un lleuger toc amarg que ens va encantar. I aprofito per comentar que hi havien altres opcions interessants.
El cost a Vivanda Restaurant, va ser el que veieu al tiquet. No és un lloc econòmic, però vull insistir que estem en un pati encantador, amb bon espai entre taules i amb servei professional i agradable. I això evidentment ha de ser més car que estar en un local que s’aguanta com pot, enganxat a la taula del costat i amb un servei desbordat i/o llunyà.
RESUM a Vivanda Restaurant
- A Sarrià amb tot lo de positiu que té el barri
- El pati és de somni com comentava no fa massa d’un altre lloc
- La sala interior sembla acollidora, però no he estat mai
- Menjar correcte sense masses floritures
- Servei proper, amable i amb savoir faire
Crònica de 3(o+)aTaula, de la darrera visita al 2016
Tot seguit us poso el link a la crònica que vam fer de amb els de 3(o+)aTaula, de Vivanda Restaurant i així podeu veure les conclusions d’aquell dia. La crònica actual, és molt més positiva.
Suposo que a més a més del jardí, l’espai i l’atenció s’ha de pagar el barri.
No conec gaire la distribució a Barcelona però sempre he sentit que és un barri “pijo”. Podria ser l’equivalent al barri Salamanca a Madrid?
Salut!
És difícil fer la comparativa…. Sarrià té un toc de vila «independent», annexada a BCN. Una mica de gent d’anys i de caire en general catalanista. El nivell renda per càpita, és percep que és elevat….
Però en tot cas és un lloc on em sentiria a gust vivint… 🙂
Salut!!
Molt bona crònica! i si estic per la zona, no en tinc cap dubte per anar-hi. però pujar-hi expressament ja ho dubto…
Si, de fet queda com molt restaurant “de barri” en aquest sentit. I dit barri en sentit positiu….. I a més a mi venint de Cambrils, em queda força accessible…
I el barri m’encanta… Vaig arribar aviat i feia dies que no veia tantes camises de fil per minut… I de fil bo. No potulades de platja… 🙂
No vull semblar en Sanahuja, però un dia és un dia…
jaja…. just t’ho anava a dir! has quest mola Sanahuja, comentant filatures de les bones! 🙂
🙂 🙂
Jo havia anat més cops al vespre que al migdia, i s’ha de reconèixer que té un encant especial. Ignoro si la cuina encara està a càrrec de Jordi Vila, però recordo especialment la truita de patata i ceba individual que servien.
I lloc romàntic per seduir princeses… 😉
Abraçada!!
Vols dir que encara queden princeses…. 🙂 🙂 ?
De fet el dia que vam anar els tres, entre que era migdia i plovia, la cosa no va ajudar…
Però si visqués pel barri, en seria client més o menys habitual…
Abraçada!!
Home… nosaltres en tenim una ben a prop, no? Deu ser de les poques que queden… 🙂 🙂 🙂
M’abstindré de comentar…. 🙂
jajaja…. més aviat bruixa que princesa!! 😉 #magradamésserunadonota