Waymo. El meu primer viatge en robotaxi

Waymo, una realitat de taxi autònom, era una de les fites que em feien més il·lusió de la meva estada a Silicon Valley. Però va venir de poc que em quedo amb les ganes, a causa de polítiques absurdes de pagament que de vegades tenen aquestes empreses.

El nostre HomeExchange a Silicon Valley, és segurament la destinació que m’ha fet més il·lusió de les moltes que hem fet. Una altra cosa és quan estàs allà i veus la realitat i els inconvenients.

En general, no tinc massa preferències de llocs on anar i actualment «em deixo portar» per proposicions de HomeExchange.

Com Cambrils és un lloc atractiu, rebem moltes ofertes, de les que rebutgem la majoria, perquè el fet d’estar inscrit a Home Exchange no obliga a res. Però quan una ens fa il·lusió, l’acceptem sense dubtar gens.

Perquè aquesta zona i també San Francisco, em feia espacial il·lusió?

Els que em coneixeu personalment ja ho endevineu. Començant per quan estudiava la carrera de físiques en que molt del material didàctic eren de Berkeley ja em va enlluernar.

I tot el meu lligam amb el món de la informàtica i la seva relació amb la zona. Però els lligams més forts han estat amb productes amb els que vaig poder gaudir de la meva etapa d’inici a la UPF.

Tota la nostra base de hardware girava al voltant de Hewlet Pckard i Cisco Systems, mentre que Oracle, que ja sé no està per aquesta zona,  era el software estrella i del que més endavant també vaig impartir docència a la UOC.

Que són els robo taxi?

Els robotaxi, són vehicles dissenyats per a transportar passatgers sense conductor humà. Funciona mitjançant intel·ligència artificial, sensors i sistemes de navegació avançats que li permeten moure’s de forma segura pels carrers i carreteres.

Ja fa anys que s’experimenta amb aquesta possibilitat i aquí teniu un prototip de 2014, que faig fotografiar al Computer History Museum, a Mountain view on «vivíem». Per cert, algunes de les fotos que mostro, està agafada de les xarxes.

Funcionen amb una combinació de tecnologies per “veure” i entendre el seu entorn, amb làsers, càmeres i radars i tot un conjunt de hardware i software que els permet prendre decisions en temps real, detectant altres vehicles, vianants, semàfors, senyals de trànsit i obstacles.

Actualment i que jo sàpiga, només els podem trobar en algunes ciutats dels Estats Units i una d’elles és San Francisco i la seva àrea d’influència, gràcies a l’empresa Waymo, filial de Google. Suposo que a la Xina, també alguna cosa deuen fer.

A San Francisco els Waymo estan totalment normalitzats

Buscant per la xarxa, indiquen xifres al voltant de 300 Waymo circulant en cada moment per San Francisco amb uns 21 000 viatges/dia.

I aparentment més nombrosos que els taxis identificats com a tals. Però també s’ha de dir que com els Uber, en general no van massa identificats, passen més desapercebuts. I les estadístiques diuen que Uber acapara el 55% dels viatges de la zona Waymo, que es queda en un 25%, però creixent!

I Mountain View, on «vivíem», que està a unes 40 milles de San Francisco, Déu-n’hi-do els que també vam veure per les rutes principals.

Però no tot són flors i violes

No ho són pas. Perquè abans de viatjar vaig voler baixar l’App i no hi va haver manera, però vaig pensar, que arribant allà podria.

Doncs no!. Resulta que detecta que no soc americà i que el meu compte Apple que és d’on cobraria les despeses, tampoc ho és.

Vaig meditar totes les solucions, que algunes hi ha, però vaig pensar que no m’agrada que em posin portes al camp i vaig desistir. Calia crear una compta nova Itunes, simulant que era americana, però no volia remenar el tema. I mira que seria fàcil oferir pagar per PayPal com els Uber!

Ja fa anys em va passar una cosa semblant quan iTunes va començar a oferir pel·lícules en streaming i no em deixava per la meva compta. Al final, però vaig aconseguir saltar-me els obstacles creant un compte USA i carregant-li diners amb targetes de regal.

Però aquest cop, vaig dir «passo del tema». Però tal com diuen els espanyols, «Dios aprieta pero no ahoga», a través d’un contacte que viu a San Francisco, li vaig comentar, com aquell que no vol el problema i em va oferir solució fent un viatge plegats i amb la seva App.

Un primer viatge amb Waymo

Vam quedar amb el meu contacte, a prop de l’estació de CalTrain, on nosaltres arribàvem des de Mountain View. Els primers dies, dedicats a San Francisco, no vam llogar cotxe.

Ens vam trobar, i ell va cridar el Waymo amb el seu telèfon, amb una aplicació a l’estil de les d’Uber, marcant la nostra ubicació i indicant el nostre destí que va ser Union Square, que a ell li anava bé per la seva feina. El viatge no arribava a les 2 milles, no tenia punts emocionants, però em va treure el «mono».

Igual que en les aplicacions Uber, veus com el vehicle es va apropant cap a la teva ubicació. I de cop veus com s’aproava silenciosament pel carrer, reconeixible per la seva estètica i la cúpula de sensors al sostre. Tots els que hem vist, excepte algun experimentat que no donava servei i suposo era un prototip, són de la marca Jaguar.

Arriba el Waymo

El Waymo aparca on considera oportú i per poder accedir a les portes, es fa amb la mateixa App. Just en entrar, notes l’absència de conductor. Tot i saber-ho, el primer cop que ho vius impressiona. La pantalla interior mostrava el nom del meu contacte, l’itinerari i un missatge de benvinguda.

Cal posar-se els cinturons, pots anar també al seient de copilot. I en prémer el “Start Ride”, el cotxe es va posar en marxa amb suavitat.

Durant els primers minuts, estàs molt pendent de com reaccionava el vehicle: aturades suaus, senyals respectats al detall, girs prudents, fent una sensació de seguretat. I a través de la pantalla es podien veure els objectes que el cotxe “veia”, però he de dir que estava més pendent de l’exterior que de la pantalla.

Tens tot un panell per a tu, per a poder regular la temperatura, posar música, etc. Però no vam jugar amb aquestes opcions, ja que altres distraccions teníem!

En cap moment vaig tenir la sensació que el cotxe perdia el control. Va cedir el pas quan calia, va reaccionar davant d’un vianant que anava a creuar per un lloc on no devia i òbviament respectava els límits de velocitat.

Quan va arribar al destí marcat, el cotxe es va aturar suaument, les portes es van desbloquejar i el meu contacte va rebre una notificació amb el resum del viatge.

I vaig pensar ben convençut, que d’aquí a uns anys, això serà normal. Visca el futur!

Pros i contres dels robotaxis

Penso que ofereixen avantatges i segurament algun inconvenient. Comencem pels avantatges.

• Seguretat: queda clar que la major part dels accidents de trànsit són causats per errors humans. Els robotaxis poden reduir aquests riscos.
• Eficiència: poden reduir la congestió i millorar el trànsit gràcies a una conducció més regular i previsible.
• Tranquil·litat: Eviten la necessitat de diàlegs absurds a la que et trobes un conductor amb ganes de xarrera, o el Tito Álvarez de torn.

Inconvenients

• Aspectes ètics i legals: com es resol un accident? Qui és el responsable si no hi ha conductor? Sempre penso amb l’exemple d’un taxi circulant per una carretera de doble sentit amb circulació ràpida i densa. I de cop un vianant despistat travessa… El robotaxi té dues «solucions»: 1- atropellar al vianant, 2-xoc frontal amb el vehicle que ve en sentit contrari i que no saps la possible fragilitat dels seus ocupants. Si hi penseu una mica, sense voler donar resposta ràpida, veureu que és complicat.

• Impacte laboral: segurament a llarg termini, la conducció autònoma pugui deixar sense feina milers de taxistes i conductors professionals. Però això ja ha passat en altres salts tecnològics i per posar un exemple semblant: la robotització a les fàbriques d’automòbils.

Conclusions i reflexions

De quan se’n va a començar a parlar fa uns pocs anys, ja em vaig dir que era el meu sistema de transport ideal, però ho veia com un objectiu massa llunyà. Mai m’ha agradat conduir i quan agafo taxis, em fa molta mandra haver de socialitzar amb el taxista de torn.

És la meva manera de ser que es reflecteix en molts altres aspectes. Quan vaig a comprar a l’Esclat, sempre que sigui possible trio les caixes automàtiques i no em molestaria anar a un restaurant servit per robots. Ja sé que ja existeixen, però ara per ara, no en el nivell de restaurants que em bellugo.

L’experiència amb Waymo, va anar molt bé i no vam passar por o notar imprecisions. I vam circular per tota mena de carrers, cruïlles, semàfors, canvis de carril i tot va rutllar de manera plàcida.

Un cop acabada l’experiència, t’adones que has viscut en directe, un canvi que no té marxa enrere. Cal mentalitzar-se, però el seu funcionament supera la intrínseca imperfecció humana.

És un pas endavant, que arribarà superant totes les polèmiques imaginables i al que si la humanitat no pateix cap desastre, la gent s’hi acabarà adaptant com ha passat amb tants d’altres salts de progrés.

Sorprèn que el seu preu sigui lleugerament superior al d’un trajecte equivalent amb Uber, però imagino que és política comercial. I com no cal donar propina, queda compensat.

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.