Alkostat, compartint sala amb Alkimia, és un dels llocs més recomanables de BCN. Ubicat en una sala espectacular en un pis principal, al damunt de la Fàbrica Moritz. Amb gran nivell de cuina i amb molt de respecte pel producte i les temporalitats.

Alkostat, és un d’aquests llocs a què sempre m’agrada anar i on entro il·lusionat. I com sempre dic, si no fos pel hobby d’anar publicant cada setmana un restaurant, no em bellugaria d’un circuit que a BCN, no superaria la quinzena llocs.
Com sempre he defensat, un restaurant ha de ser un espai, on a banda de menjar bons plats, et sentis a gust. I Alkostat, compleix amb tots els requisits que jo busco d’un restaurant. I segurament el fet d’estar en un pis, i en certa manera restringir l’entrada massiva, deu ajudar-hi.
En aquesta ocasió, hi vam anar amb els companys de 3(o+)aTaula, per fer la nostra trobada de desembre. I volíem anar sobre segur i aquest va ser un dels motius de l’elecció.
I evidentment apareix en la nostra llista de recomanats 3(o+)aTaula, que podeu consultar fent clic a la següent imatge.
Que ofereixen a Alkostat?
A la carta d’Alkostat, sempre es troben plats que venen de gust. O almenys que em venen de gust a mi, ja que això és un tema molt subjectiu. També tenen suggeriments fora de carta als que cal estar atents.
La carta està ben detallada a la seva web, amb diferents apartats tots ells interessants i temptadors.
Que vam demanar
El Jordi i l’Esther van decidir compartir els primers plats, mentre que jo vaig anar a banda. Aquí teniu els que ells van compartir, que de fet eren de la secció inicial: un parell de croquetes de biquini trufat i un parell de niguiris catalans de ventresca de tonyina i garota.
Per la meva part, vaig demanar com primer, la xatonada de bacallà, bonítol al pebre, tomàquets, anxova i oliva negra. Els tres plats, impecables com sempre.
Ja com a plats principals, el Jordi va demanar els Peus de porc Pierre Koffmann, un dels plats que més cops he demanat allà, però que com aquell dia, aprofitant el desplaçament a BCN, tenia un altre sopar, vaig optar per un plat aparentment més lleuger: la paella de rogers a la brasa.
I sé que alguns somrieu amb el comentari de plat més lleuger, però és que un arròs ben fet, al meu criteri, és un plat lleuger ?. Ara bé, si parlem de llocs amb arrossos #toma_cabrón, llavors la digestió pot ser complicada.
El peu de porc, en la seva línia habitual i l’arròs com per aplaudir i amb un roger de mida espectacular.
L’Esther que cada dia menja menys, va demanar la brandada de bacallà amb mongeta verda, coliflor escabetxada i raifort ratllat.
Vins i postres a Alkostat
Pel que fa als vins, sempre en aquest lloc, els he donat llibertat perquè em portin el que considerin oportú. Evidentment, només faig això en llocs de confiança, però aquest cop vaig prescindir de vi en tenir, com ja he comentat, un sopar al vespre en què calia prendre vi ??♂️.
L’Ester i el Jordi, van demanar vi a copes i els van oferir aquesta carinyena de la DO Empordà, sempre magnífica i que conec bé d’altres ocasions.
Però pel que fa a carta de vins, a Alkostat disposa d’una àmplia oferta i és un dels avantatges de compartir celler amb un estrellat com és Alkimia.
La carta de les postres, resulta atractiva i només l’Ester en va demanar: el tiramisú. Pel que va comentar, unes postres excel·lents, dignes d’aquest gran lloc que és Alkostat.
Conclusions / Reflexions a Alkostat
El fet d’estar en un pis principal, en el que cal trucar a la porta perquè t’obrin, pot tirar enrere molta gent. El fet de no estar a la vista de carrer, és un hàndicap. Però si hi busquem el costat positiu, podem dir que el públic sol ser més seleccionat i que no costa massa fer reserva.
Alkostat és un lloc que m’encanta per la seva senzillesa, pel producte de primera i pel servei genial, que fan que compleixi els meus requisits fonamentals. Si em feu dir 5 llocs de desig a BCN, Alkostat estaria sempre al grup pel que fa als plats servits, i el seu local li donaria un plus d’avantatge ?.
La sola pega que li trobo, és el maleït mètode clàssic de reserva per telèfon. Mireu si m’agrada el lloc, que tot i aquest defecte, abaixo les orelles i truco. Altres llocs que m’encantaven, tipus Xemei, fins que no es modernitzin, passo d’ells.
Hi ha qui diu que a Alkostat, sempre li puja molt el tiquet. Potser són més gent dels que van al restaurant a l’estil d’un «dia és un dia». Allà demanat el que ens venia de gust, el tiquet surt prou ajustat. Evidentment en funció del vi pot variar i també si un comença a demanar a tort i a dret… però això passa arreu. El «problema», pot ser que Alkostat ofereix massa temptacions.
RESUM
- Un restaurant molt recomanable i amb «informalitat molt formal»
- Gran producte i amb la garantia de la cuina del Jordi Vilà
- No és lloc d’afluència massiva. Potser perquè està allunyat dels #postureos
- La relació qualitat-preu en Alkostat és correcta
- En conseqüència un lloc superrecomanable
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Excel·lent ressenya, que comparteixo. Però em temo que ja foto de la factura no es correspon amb els plats que expliqueu.
Igualment moltes gràcies per compartir restaurants i reflexions.
Gràcies per avisar!!. Quan publico llocs que ja he publicat abans, aprofito normalment l’esquema del post anterior, per temes de comoditat i SEO i em vaig oblidar d’eliminar la imatge anterior. Ara ja ho he arreglat!
Salutacions i gràcies de nou!
Bon dia
El tiquet es d’un altre dia
Salut!!!
Gràcies per avisar!!. Quan publico llocs que ja he publicat abans, aprofito normalment l’esquema del post anterior, per temes de comoditat i SEO i em vaig oblidar d’eliminar la imatge anterior. Ara ja ho he arreglat!
Salutacions i gràcies de nou!
Anava a dir-te el mateix, però veig que ja ho has arreglat. Com sempre compartint llocs que ens agraden en comú i aquest és especial..
Bones festes i abraçada!
He rebut avisos de l’errada, per terra, mar i aire. I no saps la il·lusió que em fa, perquè vol dir que la llista de subscripció funciona.
I d’Alkostat poc a afegir, un lloc de 9 par a mi, que amb sistema modern de reserva, ja seria de 10 ?.
Bones festes Carles!
Per al 2.024 podries mirar de escriure sense la pàtina supremacista que t’ acompanya desde sempre. “Públic mes seleccionat”; “gent que…” El teu to despectiu aflora una i altra vegada. Si sabem que ets físic, si sabem que tens bon gust, si sabem que tu no acceptes reservar… , (on s’ ha vist); sabem que no et poden aconsellar res qie en saps molt
Dit això.
Lo curiós es que comparteixo els teus criteris estrictament culinaris… Per que no disfrutar de la cuina sense que tinguis que demostrar cada vegada la teva suposada superioritat vital i de gustos?
Les teves millors crítiques son aquelles en les que baixes els fums i vas a disfrutar.. i solen coincidir amb restaurants molt bons de fora de Catalunya.
Accepto que,
1- soc físic, tot i que no sé pas que hi té a veure amb el tema que tractem… Tothom és «alguna cosa»
2-dius que tinc bon gust… T’ho agraeixo, jo no he dit mai… sempre parlo de subjectivitat en aquest tema.
3- m’emprenya reservar per telèfon… això si és ben cert
No accepto que,
4 -no em deixi aconsellar… És més, agraeixo que em recomanin llocs
Però si tots i aquests «inconvenients» i «defectes» meus, compartim gustos culinaris, alguna cosa positiva hi ha…??♂️
El que no entenc d’on surt és el tema de «suposada superioritat vital i de gustos», quan mai critico cap elaboració de plats i quan per exemple em queixo de «peix massa cuinat», sempre reitero que en aquests temes hi ha molta subjectivitat.
I pel que fa a «gent que….», no suporto restaurants amb soroll, grups, etc.. …. Mai he parlat de com vesteixen, de nivell social o de quins plats mengen. A això em refereixo quan parlo d’ambient…
En tot cas, agraït que em diguis el teu punt de vista.
Salutacions,
Tenim la sort (o la desgràcia, depèn de com t’ho miris… ;)) de viure a 100 metres de l’Alkostat, així que som clients habituals, i encara rai que no obra ni divendres nit ni dissabte, si no ja tindríem un problema, ja, ja! Sempre guadim de fantàstics àpats, ja sigui amb els clàssics de la casa o amb les propostas estrictament temporals. L’últim cop vem triar la més que recomanable escudella de caça, espectacular.
Respecte al sistema de reserves, és curiós que es pugui reservar per la web a l’Alkimia i no al Alkostat… algun motiu deu haver….
El proper cop pots aprofitar per passar-te per la botiga que en Jordi Vilà ha obert al C/Borrell just al costat del mercat de Sant Antoni, un Va de Cuina com el que ja tenia a Sarrià, segur que trobes objectes de desig!
Apa, molt bon Nadal i bon 2024!
Bona nit Quico!.
Ja veus que jo vivint a 120 km i amb l’afició de publicar un lloc diferent cada diumenge, ho tinc més difícil i vaig un parell de cops a l’any.
Però si visques a prop i no tingues la llosa del hobbie de publicar, aniria cada mes ?.
Volia donar un cop d’ull a la botiga, però aquest cop anava amb l’agenda plena i fins i tot un sopar al vespre, abans de retornar a Cambrils.
Molt bon Nadal i bon 2024!
A l’Alkostat hi vaig convidar la meva filla pel seu aniversari al juliol. Ja feia temps que hi volia anar i celebrar el seus 16 s’ho valia. Em va agradar molt. Ara veig aquest article teu al blog i em fa gràcia pq coincidim molt. Fa molts anys vas anar al Brots de Poboleda pocs dies després que hi hagués anat jo. En vas fer una crítica clavada a la meva opinió. Ja t’hi vaig posar un comentari. Pel pont de desembre vaig anar al Mae pq em fio del que expliques. El comentari que vaig escriure al teu article se’m va esborrar del mòbil i ja no hi havia pensat més. Ara el faré potser…
Bona nit Imma!.
Content de coincidir de gustos i no et sola persona que m’ho dius. El que passa és que el sentit comú s’imposa i som molts que no volem ballar a l’aire de les modes i volem anar a bons llocs sense massa comèdia.
I m’agrada compartir els llocs on crec es menja bé i amb preu raonable. I Mae ens va encantar.
Salutacions i gràcies per dir la teva!
Ah, i la setmana passada vaig estar al Bacaro! Tu ves publicant, que jo et vaig seguint… Ha, ha, ha!
Gràcies pel blog.
I gràcies a tu per llegir-me. M’encanta rebre feed backs dels llocs,!!
Salutacions !
Un lloc que ens va encantar al Santi i a mi. Perfecte per una celebració amb el punt que dius de “informalitat molt formal”.
No és facil fer-se client habitual per mi com la butxaca, la distància i els horaris.
Bones Festes i Any Nou!!
Salut!
De fet tampoc en soc client «habitual»…. com excepció i atès que m’agrada molt, he fet dues visites aquest 2023 ?.
Però si visqués a BCN i no tingués les «obligacions» de publicar, que de fet em distreu molt, aniria més sovint.
Bon Any Nou!!
Salut!