Amaica és un restaurant, que ells mateixos subtitulen com casa de menjars, amb platets originals, molt ben elaborats i amb molt bon tracte. Sorprèn la seva ubicació en els baixos d’uns edificis amb caràcter i en un barri on el contrast amb la BCN turística, és brutal.
Malgrat no portar-me massa bé amb el sector que escriu de gastronomia, m’agrada llegir les seves aventures, separant el gra de la palla. I d’una d’aquestes publicacions, vaig descobrir Amaica, que a més em va fer la sensació d’estar en el mateix local, d’un lloc que anava fa anys.
Però quan vaig arribar allà, vaig veure que el local no coincidia, així que no vaig poder realitzar l’exercici de nostàlgia esperat.
Amaica està ubicat per damunt de la Via Augusta en els baixos d’un edifici, d’aquells de nivell característics del barri. I a més d’un menjador interior, ofereix un pati que dona al carrer amb una agradable terrassa, que permet unes quantes taules. Un espai un pèl rústic, però acollidor i agradable sense patir gaire soroll de cotxes.
El públic, el dia que vam anar, era molt del barri. I ho dic per l’aspecte, per la «variació d’idiomes» i perquè a mesura que arribaven taules, molts es coneixien i saludaven.
Que ofereix la carta d’Amaica
És curta i la tenen penjada a Internet. Platets no estàndards però molt ben trobats. Aquí teniu una mostra del menú que oferien abans de vacances i que imagino deu anar variant.
La idea és un cop més, el «tot a compartir», però aquí dit en català i sense aquella altivesa d’aquells llocs en què ho diuen pensant «hay que actualizarlos, que serian capaces de pedir primeros y segundos» ??.
Que vam demanar a Amaica
Entre el que nosaltres havíem escollit i el que ens suggeria qui ens prenia nota, això és el que va anar arribant.
Un parell de bunyols de bacallà, que quan van arribar ens pensàvem que era l’aperitiu, atès el seu «minimalisme». Això sí, molt bons. Després parlaré de les mides de les racions ?
La truita del moment, feta al moment que ens van dir era de pebrot verd. Molt bona també.
El tercer plat que va arribar a Amaica, va ser dels suggeriments i es tractava d’aquest pastís de tomàquet. No recordo si el nom era exactament pastís, perquè he tardat dies a publicar-ho. Més que res perquè començaven vacances i sé per experiència que un post meu, sempre aporta algunes reserves ?.
Tot seguit l’albergínia amb miso i formatge emmental, que tot i que tenien al taulell una safata d’albergínies blanques en exhibició, crec ens van arribar de les negres. Però bon plat també!
I continuem amb el conill en escabetx, damunt rostit de patata i com punt final a Amaica, el cubanito, que no deixa de ser un biquini bo.
Postres i vins
Les postres les mostren a la seva web, amb 5 opcions també força originals. Vam escollir el pastís de nous amb mini panna cota d’Idiazabal. Molt bo també!
I pel que fa als vins a Amaica, prou bé l’assortiment amb majoria de vins de proximitat. Però l’únic que oferien a copes era el Clos Primat, un DO Empordà bàsic.
Conclusions i reflexions a Amaica.
Amaica és un lloc que està bé, si vius per la zona, seria un d’aquells per anar repetint, suposant que vagin renovant l’oferta.
Les racions són molt petites i més quan la cosa va de compartir. Però com el tiquet també és petit, llavors res a dir. És el típic lloc per fer veure que vas a sopar, sense buidar la cartera ni fotre enlaire a dieta ?. Però està clar que si vols sopar, demanes més coses o racions sense compartir.
També tenen un menú de migdia, a uns 15 €, amb possibilitat de demanar 1/2 menú ??. Esperem però, que les racions del mig menú, no siguin la meitat de les que ens van servir ?.
Bromes a banda, el lloc en va agradar, en el seu context i el servei era molt amable i eficient. Espero que no em passi com en l’indi publicat anteriorment, que tot i fer-ne una crònica positiva, es van encabronar (??) amb un detall i com tinc poca corda per cabronades, vam acabar quasi a hòsties, pel privat de Twitter.
I un altre detall positiu: aquells carrers estan farcits de zona verda quan tothom deu tenir pàrquing i es podia aparcar sense problemes (era final de juliol). Veníem amb reserva WeSmartPark feta, però la vam anul·lar aparcant al carrer, en ser passades les 20 h.
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Tornarem a intentar-ho, la darrera vegada que vaig voler anar estava tancat.
De fet el dia que vam anar (26-jul) vaig sentir que comentaven a una taula propera, que començaven vacances en un parell o tres de dies i al seu Instagram posa «tornem el 4 de setembre». Per això he esperat a publicar, perquè em va agradar i sé que un post, aporta algunes visites.
Però s’ha de dir que molts petits negocis, i la restauració és un cas més, no comuniquen bé aquests temes de vacances, que caldria apareguessin com un pop up a la seva web.
Salutacions,
Fa bona pinta, sense sofisticacions, sembla, com ens agrada a noslaltres.
Per cert, fa una setmana vam anar al “indi” i ens va agradar. Totalment per culpa meva porto uns dies de règim estricte per agrors i mal de ventre (omeprazol a dojo!): Vaig demanar un plat que picava més que tots els mexicans junts… i me’l vaig voler acabar!
Penso que ho haurien d’avisar.
Ostres Joan, lamento el teu «mal de ventre» ??
Jo no hi penso tornar per burros ?? amb tu són ja 5 taules que els he aportat, segons feedbacks a les diferents xarxes i en lloc de donar les gràcies, vam acabar (en privat) a hòsties…. Em va emprenyar que en lloc d’un senzill «gràcies per la visita», comencessin a rebatre punts que havia escrit al meu post….
Però ara ja ho tinc comprovat…. cada cop que faig un post, en-fotent-me dels «chicos_anuncio» que han contractat (només cal mirar la foto que vaig capturar del seu Instagram), no tenen pebrots de rebatre això, però s’agafen a qualsevol altre cosa per mostrar disconformitat…. Són molt burros i quan els hi vaig dir, no els va agradar…
Et desitjo que et recuperis del picant del indi aquest…
Salutacions!
PS. El que he publicat avui, t’agradarà…..
Gråcies Ricard , fa dies que el tinc present
A veure si ara a la tornada i puc fer cap
A nosaltres ens va agradar… espero no decebre’t ?.
Salutacions!
Ahir vam estar pel Raval i la carta no difereix gaire. Truitres, bikini-entrepà, croquetes, bunyols, albergínia amb miso, conill… Pel nom pensava que aquest era cuina basca, pot ser el subconscient m’ha fet menjar la C ??
Molt bé de preu per estar al upper!!
Salut!
Sí, ens va agradar. D’aquells llocs que de tenir-lo prop de casa, et deixes caure de tant en tant….
I la terrasseta, està de conya!
Salut!!
Ostres, ens feia il·lusió anar-hi, però ens hem adonat de que la carta només és de nit, i per menjar un cobert de 15 € no val la pena el munt de parades de bus des del Guinardó! (Ens fem vells i ja fa temps que a les nits no sortim!) :=)
Ostres, aquest és el problema de molts llocs. I estic d’acord amb tu, que per anar a fer el menú del dia a un lloc, no calen massa esforços.
Ara a molts llocs, quan vaig migdie, ja pregunto si tenen carta també. Un dia vaig anar fins a Igualada per tastar el famós Somiatruites i arribo allà i només tenien menú ?. Una hora de cotxe, per tastar un p* menú…
A més quan publiquen aquests llocs els #chicoanuncio, ara dits influencers, si han pactat reportatge, aquell dia si que els serveixen el que volen simulant menú… I qui diu influencers, diu periodistes o fins i tot algun excuiner que ja no cuina ?.
Salutacions!