Bardeni, a càrrec de Dani Lechuga, és un restaurant imprescindible a BCN amb producte de primer nivell, principalment en el tema carns. Però també amb oferta per a públic no carnívor. Recomanable sense cap mena de dubte.
Normalment, visito els meus llocs de desig, un cop l’any, però aquesta és la nostra segona vegada a Bardeni, d’aquest 2023 que ja s’acaba.
És dels restaurants a BCN, que sempre en surto més satisfet i ja sabeu que no ho dic pas de tots. Sempre i de fa anys, està al meu top de restaurants.
Bardeni, un lloc singular a Barcelona, amb una oferta de carns de primeríssim nivell i amb un públic entregat. I funcionant al seu aire, aliè a qualsevol concessió a la tropa dels (presumptes) influencers i fauna Instagramer.
Imagino que la majoria de gent que llegiu aquesta pàgina, ja coneix Bardeni. Però, per si de cas algú no hi ha estat mai, advertir que no us espanteu amb tota la «normativa» que mostra a la seva pàgina de reserves ??.
Allà trobareu explicats tots els detalls d’horari de cuina, puntualitat, arribades, que no deixen de ser obvietats, però que descrits de manera seqüencial i sense vaselina, poden arribar a espantar a un nouvingut.
En canvi, a mi m’agraden aquestes normatives en què saps les regles de joc i puc donar fe, de l’extrema amabilitat de tots els components del restaurant.
No caldria ni recordar-ho, però Bardeni ocupa lloc destacat a la Llista de llocs recomanats per 3(o+)aTaula, que podeu visualitzar fent clic aquí.
Que ofereixen a la carta de Bardeni
Si volgués ser negatiu, diria que a grans trets, ofereix sempre el mateix, tot i que sempre hi ha alguna aportació segons la temporada. Però és que els que som fans de Bardeni, ja anem a aquells plats. Si arribo a Bardeni i no trobo els plats que ja vaig salivant abans d’entrar, m’agafa un «desgusto» a l’estil de «si no hay Casera nos vamos» ?.
El problema que tens allà, és que voldries demanar de tot. I tampoc és tema d’anar quatre i «compartir de tot», perquè d’alguns plats en menjaries dues racions tu sol. Sé que em veieu #so_excited, però és la realitat de com surto d’allà i no soc l’únic.
Que vam demanar en aquesta ocasió
Va arribar a manera d’aperitiu, un tast aquest caputxino de callos. Bona sorpresa d’entrada amb uns callos dignes de guanyar qualsevol concurs!. Era com per a demanar un plat, si els haguéssim trobat a la carta.
Els plats van anar arribant a criteri de la cuina i el primer va ser aquest tàrtar d’Agnus, que mereix tots els elogis del món. És un tàrtar desitjat i ho dic perquè en general, quan en altres llocs demano tàrtar, sol ser perquè de la carta poca cosa m’atrau i és el meu plat jòquer ?.
També els seus fantàstics lletons de vedella amb carxofes per a «refrescar» una mica ?.
A continuació va arribar un plat que pel meu gust mai demano, però que sol ser una concessió a les meves companyies de taula, que els encanta el garrinet. En aquesta ocasió, va ser garrinet cruixent amb poma.
Tot seguit el seu sensacional onglet, una peça de carn, de la que en soc fan d’anys. I parlo de quan encara ni existia Bardeni, la demanava quan voltava per França i quan preguntava l’equivalència per aquí, la gent no sabia que era. Més endavant vaig esbrinar que era l’«entrama».
Podíem haver continuat amb algun plat més, però en algun moment calia parar ?
Vins i postres
La carta de vins és curta, però de les que no tens problemes per escollir. En aquesta ocasió vam demanar un sirà de la regió Côtes de Rhône, que va resultar molt plaent.
La carta de postres, conté opcions prou temptadores, però en aquesta ocasió la Marta va escollir la torradeta de Santa Teresa, de la que vaig tastar una mica i puc donar fe del bon nivell.
Conclusions / Reflexions a Bardeni
Bardeni és un d’aquells llocs amb «club de fans». Cients normals i reals, que paguen i entenen que menjar allà amb una relació qualitat-preu òptima, comporta certs sacrificis que imposa la normativa del lloc, però que, per altra banda, són pures obvietats.
Hi ha públic que ha perdut el nord i sembla no entendre que un restaurant és un modus vivendi, de qui el porten. I fixeu-vos que no dic un negoci.
Posar aquestes condicions, diu molt de l’honestedat i personalitat de qui ho porta: el Dani Lechuga. I evita també, clientela amb ínfules gratuïtes, que els costa tolerar que els posin normes.
De sempre havia estat conegut i assumit, que a Bardeni, no feien reserves. Però després del punt d’inflexió Covid, van obrir-les a través de la web i amb tota una normativa que personalment trobo de conya i que no caldria si el públic tingués el sentit comú necessari.
També comentar que actualment Bardeni, i com podeu veure a la imatge de portada, torna a estar a l’espai on estava l’antic Caldeni, és a dir el local de la dreta, mirant del carrer. Algun projecte o idea, els deu rondar pel cap, de què fer amb el de l’esquerra.
Resum de Bardeni
- Es tracta d’un lloc top a BCN, pels que ens agrada el producte
- A França, seria un Bib Gourmand de la Michelin, però aquí la Bib és una mica #can_pixa
- Les carns que ofereix el Dani, són d’altíssim nivell i amb oferta més imaginativa que l’habitual
- També tenen oferta més que suficient pel públic que no menja carn
- El servei a Bardeni, és impecable
Voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Un lloc imprescindible i de culte a la carn i amb un tracte molt agradable i professional.
Els llatons no els he tastat mai aquí i els Trovo amb una pinta excel·lent.
Gràcies per compartir,
Una abraçada
Bon dia,
Els lletons estaven molt bons, però potser és un plat, que degut a un contacte que tenia en un escorxador, l’havíem fet alguns cops en sopars amb amics i fins i tot comparatives entre els de xai i els de vedella.
Però l’onglet de Bardeni, que ell si que té contactes, és una meravella i el tàrtar una altra…. ?
Però si no has tastat lletons, cal que hi posis remei immediat!
Abraçada!
Ja m’has fet venir ganes de tornar-hi, que de quan m’el vas descobrir ja fa anys, s’ha convertit en lloc de culte.
Abraçada
Ja saps que quan et dic un lloc sense dubtar, va a missa…..?
#notincabuela
Abraçada Carles!!
Els lletons de vedella estan bons, pro per al meu gust els de xai, són més bons, Bardeni per disfrutar si ets carnivor
Aquí si que em tens neutral. Fa anys amb uns amics, dels que un havia estat gerent d’un escorxador important, havíem fet competició de lletons… xai-vedella amb varietat d’opinions i defensors de cada un. I jo sempre em quedava neutral, ja que els gaudia tots ??♂️.
Salutacions!
Que estrany se’m fa veure’t demanant vi no català??
Quasi ho era David ??
La zona quasi la podríem qualificar com Catalunya Nord.
De fet tinc força afició als vins francesos, sempre que estiguin al meu abast de preu. I el sirà ens encanta i vam escollir aquest.
Salutacions!!
‘Es dels llocs que repetim sovint i actualment AMB la possibilitat dels entrepans per emportar més un tartar ens fa el sopar del divendres
Això és la sort de viure a prop…. perquè realment preferiria un sopar així de divendres, que embotit en un restaurant en dia punta… Però per aquí baix, no tenim Bardenis ? i el que tenim, no millora el que podem fer a casa…??♂️.
Salutacions amb sana enveja!
O ” si no hay Casera vendremos la semana que viene!!!” com m’ha passat amb la costella de vaca, que vaig haver de tornar al cap d’un dies per gaudir-la. Ja veus quin greu!!! ???
Encara que hi ha alguna opció per “no carn” jo no portaria al meu germà, que té la pell fina per aquests temes ?
Salut!
Tens raó, tot i haver-hi opcions no carn, no és el lloc adequat….?
Jo gaudeixo molt allà, però veiessis la Marta!. Si jo en soc fan, ella súper fan.
Jo controlo més el tema carn vermella i llevat d’alguna excepció, em limito a una ingesta setmanal. Però el dia que en pillo, ja veus quina festa!
Salut!!