Granja Elena, un lloc amb matèries primeres de gran nivell i excel·lent elaboració. Carta de vins àmplia i amb vins de nivell. Espai just i reduït que pot arribar a ser molt sorollós. En tot cas és un lloc que té fans apassionats.
Granja Elena
Passeig de la Zona Franca, 228
http://www.granjaelena.com/
TEL.: 933 32 02 41
Granja Elena és un lloc que em comporta contradiccions. Per una banda, els seus plats sempre són per a gaudir i amb una carta d’aquelles que ho demanaries tot, però a l’hora és un lloc que em genera incomoditat.
Suposo que anar-hi a esmorzar, amb tota la filosofia que comporten els «esmorzars de forquilla», és un tema, però anar-hi a dinar, en un local poc còmode, poc espaiós, amb un servei molt sec i amb la gent del «segon torn» aguaitant com corbs, encara que els faltin 15 minuts per la seva taula, no m’atrau ??.
I el tema «servei sec», és el que em preocupa menys. Ho he esmentat perquè sempre comento aquest apartat, però tampoc m’afecta massa i menys a mi que tampoc soc l’«alegria de la huerta» als restaurants ?.
Per tant, i com a resum, Granja Elena és un lloc que tot i que a escala personal em fa mandra, si que el recomano a qui busca bona cuina. I també apareix a la Llista de llocs recomanats a Barcelona que fem conjuntant amb els companys de 3(o+)aTaula, que em van acompanyar en aquest dinar. Aquí teniu la llista:
Que ofereixen a Granja Elena
A banda dels esmorzars, tan apreciats pels amants d’aquests tipus d’àpats (obren a les 7 del matí i fins a les 13 h, hi ha molt de temps) tenen anomenada els seus dinars. A la seva web actual, totalment espartana, no mostren la carta, però sí a http://granjaelena.com/qr/ ?.
Com podeu veure, és una carta no massa llarga, però en el meu cas, més que suficient, ja que tot em venia de gust. I vaig esperar que els meus companys escollissin, per triar plats no repetits.
Que vam menjar a Granja Elena
Aquest cop no vam compartir i vam demanar cada un de nosaltres un entrant i un plat principal. Vam començar amb un salmorejo amb ou escalfat i pernil, també una amanida de tomàquet i vieira i jo vaig optar pels fesols de ganxet amb cocotxes de bacallà.
Els tres plats a molt bon nivell d’elaboració i amb matèries primeres a destacar. Tant els tomàquets com els fesols, eren prèmium.
I tot seguit l’Esther va escollir un altre primer com a plat principal: l’ensalada de patata amb maionesa d’anxova, el Jordi el seu invariable garrí i jo vaig optar pel tàrtar.
Vaig tastar l’ensaladilla, obligat per l’entusiasme que mostrava l’Esther i dono fe que estava molt ben encertada. I els altres dos plats, el garrí i el tàrtar, molt destacables també i aquest darrer, combinant molt bé amb el sabor de la mostassa.
Vins i postres a Granja Elena
A Granja Elena, ofereixen una carta de molt bon nivell amb gran varietat. Però com l’Esther havia que tornar al treball i jo no volia vi, perquè tenia un altre sopar a la nit, van demanar a copes i els van servir aquests dos:
I de les postres ja varem prescindir. S’apropava l’hora de «final de dinar», que ja ens van marcar en les reserves i el segon torn entrava impacient.
Conclusions i reflexions
El lloc funciona a dos torns tal com avisen a la reserva, que encara els funciona amb aquell mètode obsolet de fer una trucada per telèfon. I ja et diuen o a les 13 o a les 14:30. Com sol passar en aquests ambients, les 13 és l’hora de solitaris i passerells i els més «senyors» trien a les 14:30 ?.
Però els «senyors» de les 14:30, a les 14:15 tenen gana i com veuen alguna taula lliure que no s’ha omplert al primer servei, entren. Llavors els pregunten el nom i els diuen que cal esperar a les 14:30 i a més els han de recordar que esperin fora, perquè més d’un es queda com un estaquirot entre les taules.
En sortir al carrer, puntuals abans no toquessin les 14:30, els tres ens vam sentir alleujats. I fins i tot el Jordi, el calorós del grup, va dir «potser hauríem estat millor a la terrassa» que té delicte dit per ell en un dia calorós ?.
Però acabo dient que els plats a Granja Elena, molt, però molt bons ?. I això hi ha qui li compensa i qui no… Jo encara recomanaré el lloc, però no sé si hi tornaré. Ja hi he anat massa vegades, sempre arrossegat per algú, i les sensacions no varien.
Aquí teniu el tiquet, que recordeu érem tres comensals, sense postres i poc vi. I observeu l’hora: les 14:25… ens agrada anar al límit ?.
Avui el quadre d’avaluació, és una mica complicat, perquè tenen web, però no mostra res. Però si li afegiu /QR al final, llavors si veureu la carta. Però com a cap lloc ho indica, he de marcar el «no».
Resum a Granja Elena
- Producte de gran nivell
- Plats molt ben elaborats
- Servei professional però de tracte sec
- Per la densitat de taules, pot arribar a ser sorollós
- Recomanable si prioritzeu els plats al confort
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Si no fos per la incomoditat…
Cert! per dinar l’espai és incòmode i cal dir-ho.
Sóc més client d’esmorzars encara que hi he dinat unes quantes vegades pero quasi sempre a la 13 i en una hora foto el camp per això que dius.
Cuina senzilla però exquisita, les cocotxes, els bolets -quan és època-,, el tàrtar i el garrí són uns clàssics de la casa molt recomenables.
Una abraçada i a seguir disfrutant!
Josep Carles
Bon dia!.
Veig que ho veiem igual.
Aquest post, és d’aquells que els publico amb temor de que algú em generi conflicte ??. I no és que no m’agradi el conflicte, que també ?, però tampoc vull generar-ho parlant d’aquest lloc en que la cuina s’adapta als meus gustos.
Una abraçada!
Jo només he anat a esmorzars i no puc opinar dels dinars, però coneixent l’espai, no dubto del que dius.
Això sí, els esmorzars són de conya!
Abraçada!
Bon dia Carles,
Llàstima que soc poc d’esmorzars que s’allunyin de l’entrepà i també dir, com ja saps, que #mequedalejos ?
Abraçada!!
Pel què em vist a les xarxes i els cops que hem anat, o bé junts o separats, sembla què és un lloc més adient d’esmorzars i no pas de dinars.
Petit, sorollós i no gaire ben condicionat, no convida a gaires sobretaules com ja vàrem comentar a posteriori.
Ara, el garrí, només el supera el d’Hilario Arbelaitz a Zubera. I el tàrtar, també d’un gran nivell i qualitat de producte.
Seguim!!
Abraçada!
Del garrí poc puc dir, perquè ja saps que és un animalet que no entra en les meves preferències.
El tàrtar si que era bo, però tampoc millor ni pitjor que el que demano a Bardeni, tot i que aquestes comparatives són difícils de dir, a no ser que fos possible un tast comparatiu simultani ?.
Abraçada!!
Deje de ir hace años. La última vez comí a 30 cm de un culo que pertenecía a un señor que estaba en la barra. La comida era buena pero la cercanía de un culo me quito las ganas.
Vale todo menos comer a dos palmos de un ano. . Eso no!
Ara ja no hi ha barra amb la nova remodelació, però estàs a pocs centímetres de les taules veïnes, és un risc també ?.
Els plats que arriben són bons, però com ja he dit al post, no em convenç.
Si hi torno, serà perquè algú m’insisteix perquè li fa il·lusió i llavors cedeixo.
Salutacions!
Vista la descripció i els comentaris com a molt aniria a esmorzar. Això de dinar mirant el rellotge m’estressa encara que trigui mitja hora, però m’estressa. I de vegades en dinars a taules a torns em possa negitosa que només acabar el plat no vinguin a portar el següent o a preguntar pels postres… I si a sobre hi ha soroll i gent al costat o mirant…
Salut
De fet, penso que és la millor opció.
També diuen que anar a segon torn, però jo estic molt europeu actualment ?, per començar a dinar a les tres, quan de fet a casa dinem a les 13_13:30.
Salutacions
Pues siento no estar del todo de acuerdo con vosotros. Yo he ido bastantes veces y siempre he desayunado de coña. El personal súper amable, familiar y atentos en todo momento.
I en que no estàs «del todo de acuerdo» cap de suro?
En quina part del text has entès que no «se desayune de coña» ?. O que el personal fos poc amable?.
Per tenir lectors amb aquesta «capacitat lectora», millor no tenir-ne.
Torna al tren….. ?