Molino de Pez, és un restaurant que ha aterrat no fa gaire a BCN. Igual que el seu «parent» Fismuler, està ubicat dins un hotel, en aquest cas el Seventy Barcelona. Un lloc ben recomanable, que el podríem definir com una bona «casa de menjars», dins d’un entorn elegant.
Era un dia de meitat d’agost i vaig quedar a BCN per dinar amb el meu fill, que feia un parèntesi a les seves vacances. Per optimitzar el seu temps per a dinar, vaig cercar un restaurant proper, i a pocs metres vaig trobar Molino de Pez.
No era un lloc al qual tingués previst anar. Alguns publireportatges de #chico_anuncio d’aquells que al perfil hi anuncien «hago colaboraciones», m’havien fet desistir. Fins i tot un vídeo d’un paio que va començar fa anys amb vídeos graciosos de cuina, però que amb els anys ha perdut la seva «fidelitat» ? i ara els va fent de restaurants. Per cert, gent que mai mostren preus ?.
Però, tot i això, vaig decidir anar allà i ja us avanço que prou bé. Segur que ara més d’un esteu pensant «veus com els #chico_anuncio no són tan dolents?». De fet, els #chico_anuncio, sempre es posen exciteds, ja sigui amb una «mierda pichada de un palo» o en un lloc que valgui la pena. I clar, en aquests darrers, coincidim, tot i que en meu cas sense «sobreexcitacions» ?.
El local de Molino de Pez, és ampli, ben decorat i s’hi està a gust. Possiblement, un mobiliari voluminós, que, d’altra banda, aporta comoditat, fa la sensació que les taules estan més juntes del que caldria. Però la conclusió és de confort i comoditat.
Per més detalls de l’origen d’aquest lloc i la seva història provinent de Madrid, millor busqueu per les xarxes i ho expliquen els que escriuen al dictat.
Que ofereix la carta de Molino de Pez
La seva web és molt bàsica, però no mostra la carta i tampoc té versió catalana. Vull dir que tots els que poseu això com línia vermella, ja no podreu anar-hi ?. En positiu, permet reservar en línia, que per a mi és important. A la secció Conclusions i Reflexions, em posiciono en el tema idiomes.
Per la carta, podríem qualificar Molino de Pez, com «casa de comidas», però amb productes bons que permeten gaudir. Us poso la carta del dia que vam anar i vosaltres mateixos podeu jutjar.
Que van acabar demanant
Moltes coses ens venien de gust i és d’aquests llocs en que costa decidir i això és positiu. Com primers plats i a compartir, vam optar pel pastís de cabracho i per una curiosa ensaladilla de patata i llobarro. L’ensaladilla realment ben trobada i el pastís de cabracho correcte, sense trobar-li les meravelles que pregonava algú ?.
I com plats principals, el corball a la brasa i per a mi el secret ibèric a la graella. Els dos plats ben resolts, tot i que massa fet al meu gust el secret. Però és la història de sempre, el meu «poc fet», els costa d’entendre i més tractant-se de porc. Deuen ser manies de vell, com les d’aquell ex-cuiner que sempre es queixa de l’arròs cru ??.
Els dos plats venien amb guarnició, on el peix anava acompanyat per una generosa amanida i el secret, pel puré de patates que veieu al fons. Dos plats senzills, però que vam gaudir.
Vins i postres a Molino de Pez
La carta de vins es veia àmplia i ben endreçada. Però com que entre que un treballava i la meva dieta, vam preguntar per a vins a copes, que de fet a la primera pàgina de la carta, ja es veia que hi havia oferta.
Vam demanar el DOQ Priorat GR-174, un vi senzill prou correcte.
Per acabar, la carta de postres, la teniu a les imatges del principi, de la que vam compartir el conegut i fotografiat pastís de formatge de Fismuler, que aquí no porta aquest nom. I bo en la seva línia habitual.
Conclusions i Reflexions
Molino de Pez està prou bé i té força números de triomfar a BCN, tal com ja ha fet Fismuler. I potser amb més facilitat per la seva ubicació. No és el mateix estar a pocs metres de l’obelisc de Passeig de Gràcia, que estar en una de les zones «fosques» del Born.
Com he dit al principi, la seva web pràcticament només permet reservar. I això de poder reservar en línia, cada dia ho agraeixo més i s’està convertint per a mi, en un factor a tenir en compte, a l’hora l’elegir un lloc o un altre.
La seva web, que ja he dit era molt bàsica, només ofereix les opcions castellà o anglès. Per posicionar-me en el tema català, i ho dic com a catalanista i independentista convençut de tota la vida, soc pràctic i reconec que les coses són com són i ara estem en un moments pèssim pel que fa a aquest tema.
A Catalunya, no accepto que algú que està de cara al públic no entengui el meu català i d’algun lloc he marxat per aquest motiu. Però si em toca aguantar que em responguin en algun altre idioma, tot i no fer-me gràcia, m’aguanto mantenint el meu.
Per tant, si podeu salvar aquests dos temes claus: no web en català, ni carta mostrant la seva oferta, crec que el lloc us agradaria. També he de dir que pràcticament tot el servei amb qui vaig interaccionar, s’expressava còmodament en català. I la veritat és que valoro més això, que el detall de la web.
Finalment, comentar que oblidar-me d’agafar el tiquet i només us puc mostrar l’extracte de la meva targeta. Ja deduireu que PezLino deu ser el nom fiscal de Molino de Pez ?.
Resum de Molino de Pez
- Local còmode i elegant
- Servei amable i eficient
- Bons plats amb bon producte
- En conseqüència lloc recomanable, si podeu obviar ? els detalls que he comentat
Feia temps que no veia a una carta “ternera a la jardinera” ?
Com dius, és com una casa de menjars, però en elegant.
Mira que vaig a Madrid tant com puc, i menys del que m’agradaria, i mai he anat a pel pastís del Fismuler que inunda IG. Els pastissos de formatge així desfets no m’atrauen gaire.
Del tema català, desconec si és obligatori que tinguin la carta en català, al menys si el personal sí que el parla o entén ja està bé.
Salut!
Hi havien coses «bones»…. els torreznos, un guisat de llenties i més ?
Pel que fa al pastís, ja imagines que jo passaria. Però anava amb el meu fill i ell i la Marta, són fans dels pastissos de formatge. A mi aquests desfets, em sonen a llet condensada ?.
Pel demés bon lloc
Salut!!
Jo vaig tenir una experiència semblant al Fismuler: hi vaig anar amb una certa prevenció pel rebombori mediàtic i pel fet de pertànyer a un grup de restaurants, però en vaig sortir ben satisfet i hi tornaria encantat. Allà són més elegants pel que fa a la llengua del país: la carta estava en català i el personal que ens va atendre el parlava. En canvi, en una mediocre pizzeria de Barcelona molt celebrada pels sospitosos habituals, no només no ens van entendre en català, sinó que quan els vam indicar, en castellà, que volíem una cervesa Montseny, una cambrera, després de posar cara de perplexitat, va dir “ah, una Montseni!”. Això a mi això tampoc no em sembla acceptable. Salutacions!
De fet parlem de si tenien o no carta en català i ves a saber si en tenien. La veritat que que no m’hi vaig fixar fins que ara ho comentem i a Twitter amb més passió ?.
El que m’emprenya més és que no tinguin la carta penjada a la web!!. Que et fa entrar a cegues.
El tema pizzeria que comentes, ja és més greu. Aquí crec que ja l’hagués liada ?
Salutacions,
Perdona, Ricard, amb el tema de la llengua m’esvero i no t’he llegit amb prou atenció: havia entès que la carta no estava en català i en realitat sobre aquest punt no dius res. En tot cas, totalment d’acord amb tu: a mi també m’empipa que a la web d’un restaurant no hi hagi carta i, de fet, és un factor que pot acabar fent-me decantar per no anar-hi. Gràcies una vegada més per una ressenya ben útil. M’enduc, en conjunt, una impressió positiva del Molino de Pez. Salut!
Si, tothom a pressuposat que no tenien carta en català i en realitat no ho sabem. I és que ni em vaig adonar de l’idioma de la carta fins ara al publicar.
Però com ja dius al final, el lloc dona bona impressió i és d’aquells als que tornaria sense pensar-ho. I si fem l’estadística de llocs que publico, en trobaríem més als que dic, «aquí no torno», a llocs als que dis que cap problema en tornar.
Salutacions,