Teòric Restaurant és un dels llocs que ens encanta i que procurem anar-hi un cop l’any en la meva ruta de restaurants a BCN. Molt bona cuina i amb servei proper i professional.
Ben curiós l’èxit de Teòric, amb un funcionament cronometrat en què tot segueix un guió preestablert. Sé que això no agrada a tothom, però jo soc del bàndol del «sí» i pel que es veu, no els falta pas públic.
Pel que fa a les nits, funciona amb dos torns: un a les 20 i l’altre a les 22 hores. Com després de sopar, em cal tornar a Cambrils, m’és imprescindible reservar al primer i us puc assegurar, de fet ho podeu comprovar a la seva web, que no és fàcil trobar taula a primera hora tret que ho feu amb dies d’antelació.
I quan arribes allà, puntual a les 20 h, veus com en un breu espai de temps, s’omple el restaurant amb la gent que ja esperava per la zona.
I tot i aquestes «restriccions» de reserva i horaris, Teòric s’ha convertit en un lloc que brilla amb molta força i que està entre els meus preferits.
Que ofereixen a Teòric Restaurant
L’oferta és molt simple i es limita actualment a un parell de menús que varien segons temporada. Un de «curt», que és el que vam prendre i un de llarg amb algun platet més. Veureu detallat el curt a la següent secció i també els mostren a la seva web.
Sé que el tema menú, sense opció de carta, pot espantar a més d’un. Però a banda de ser un menú amb plats de gran nivell, és un menú «intel·ligent». I el defineixo així, perquè és un menú fàcil, pensat per agradar a la majoria, llevat de «carregats de romanços» de sector dur.
Quan veig un menú únic, per valorar la seva «accessibilitat», penso sempre amb 3 coneguts meus, una mica conflictius amb determinats plats. I quan veig que el menú tindria el seu vistiplau, em permeto assignar-li l’etiqueta de menú «intel·ligent». Jo per la meva part, menjo de tot i no tinc dificultats en aquest àmbit.
En tot cas pregunten intoleràncies a les quals poden adaptar-se i a la web així ho indiquen.
Com es va desenvolupar el menú
En primer lloc, van arribar aquestes olives amb vermut, realment sorprenents i el tast d’olis amb el pa, del que vam necessitar un bis 🫢.
I tot seguit el cinc, que ells anomenen els aperitius: el sorell i pastanaga, la coca de bacallà, tirabec i all negre, la croqueta de sípia, botifarra amb allioli de julivert, els espàrrecs amb pernil i moixernó i el de pollastre i gamba.
Tots destacables, però si cal donar pòdium, l’ocuparien la coca de bacallà, la croqueta i el cinqué que en realitat era un tàrtar de gamba, damunt de pell de pollastre cruixent, que són els dos «animals» que configuren el logo de Teòric.
I ja tot seguit els 4 plats que configuren la part final i prèvia les postres i que van arribar en aquest ordre.
En primer lloc el que anomenen de l’Horta: remolatxa i cerfull, després el del Mar: “cim i tomba” de roger, patata i fabetes, el de Mar i Muntanya: arròs de galera, porc i pebre vermell fumat i el de muntanya: espatlla de xai i trinxat.
Per destacar dos dels quatre, el “Cim i tomba” i l’arròs de galera i peu de porc, van ser els guanyadors.
Vins i postres a Teòric Restaurant
La carta de vins, sembla ben treballada, però al meu gust una mica esbiaixada cap a la tendència de «vins amb poca intervenció». També tenen opcions de vi a copes, que és cap on vam tirar.
Pel que fa a les postres a Teòric, van arribar aquests de maduixa i ametlla, realment impecables i en quantitat més que suficient per mi.
Conclusions i reflexions
Aquest sistema de fórmula menú, pot semblar limitat per a alguns, però permet que el servei funcioni com un rellotge. Tot arriba al punt, sense esperes ni errades. I fins i tot al final del servei, reparteixen els comptes a cada taula, cosa que potser a algú no agradi, però a mi m’encanta. La de restaurants que n’he sortit emprenyat perquè el tiquet no arribava!
La Fórmula Teòric inclou el pa, un tast d’oli d’oliva verge extra i aigua filtrada. I com és lògic, la resta de begudes es cobraran a part.
El servei és majoritàriament proper i destacable i en conseqüència, dels llocs que et fan sentir còmode.
En resum, un lloc per a tenir a l’agenda on tastareu alguns plats sorprenents i a un cost ben raonable.
Resum a Teòric Restaurant
- Plats molt ben elaborats
- Servei proper i professional
- Molt bona organització
- Bona relació qualitat-preu
- En conseqüència, és un imprescindible a BCN
I si voleu saber d’altres restaurants que tinc publicats d’aquesta zona, feu clic a,
Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?
Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.
Bon dia !
Nosaltres hi vam anar a sopar i vam prendre el menú curt, el mateix que ens has explicat. Tot fabulós, tracte impecable i menjar molt bo. Hi tornarem segur!
Content que també us vagi agradar!
És d’aquells llocs, que tal com dius, surts amb ganes de tornar-hi.
Salutacions!
No dius res d’un tema al que normalment pares atenció especial, el de la comoditat, silenci, taules atapeïdes, etc.
Tens raó i ni m’havia recordat, perquè vam estar de conya.
Ens va tocar la primera taula entrant a mà esquerra i al costat una parella súper discreta d’aquí. I és allò que es diu que només et «recordes de Santa Bàrbara quan plou», perquè al poder xerrar sense aixecar la veu, ja et penses que és la normalitat.
Però si que les taules estan bastant juntes. El cop anterior, ens va tocar una de cap al mig a la dreta i també molt bé.
Però una de l’esquerra amb taules sorolloses als dos costats, pot ser més heavy, ara que m’hi has fet pensar.
Salutacions,
No se pero dos turnos de 8 o 10, menu corto o largo, el postre con la foto de la media fresa laminada donde dices que fue “suficiente para ti” perdona pero excusatio non petita…. Y para rematar vinos con poca intervencion…… a ver a mi Ricart me lo han cambiado o si no eso, domesticado.
Vale, leo entre lineas, esta vez no ire.
Gracias por tus criticas
Bé 😂😂, he escrit “suficiente para mi”, perquè com pràcticament mai demano postres i si els demano, poc en tast. aquest ja era més que suficient per a mi…
I el tema vins, ja ho dic com crítica. Vam anar a copes perquè tenia que tornar a Cambrils i portava un dia molt cansat de fer coses, però en toot cas vaig prendre un cava, on encara les modes modernes es mantenen més allunyades….
I els plats eren molt del meu gust… menys el dels espàrrecs que no em va dir ni fu, ni fa, la resta molt bons.
No he canviat….😂😂
Salutacions i gràcies per passar!
Fa com un parell d’anys que no anem i m’has fet venir ganes.
Abraçada!
Ja us toca doncs!
Ja em dius, si aneu.
Abraçada!!
Sempre el vaig tenir pendent i continua sent així. Un error, veig. El menú em sembla molt i molt treballat i lluent, tot apeteix. Una mica a la lliga de Cruix.
Ja tinc deures Ricard, gràcies per la recomanació 🫶🏻
Bon dia Albert!
Si que és una mica «Cruix», però al meu parer diria que els plats estan un esglaó més amunt i en contrapartida la «disciplina» de funcionament és més estricta pel que fa a ritme, hora d’entrada i de sortida.
Però en tot cas, dos molt bons llocs!
Una abraçada Albert!
A mi el tema torns sempre em posa una mica neguitosa, ja han d’anar com un rellotge.
El cim i tomba no té res que veure al plat que vaig veure per casualitat a la TV fa uns dies, clar que era el plat tradicional.
Bon lloc.
Salut!
Sí, era una interpretació del «cim i tomba» per lliure 😂 però estava bo!
Fa anys que no menjo un «cim i tomba» dels tradicionals, però recordo que també era un plat amb moltes interpretacions en el seu moment, però llunyanes a aquesta.
Saluut!