Barquet és un restaurant de cuina marinera a Tarragona, amb el pedigrí que li dóna l’haver estat inaugurat fa més de 50 anys. Local ampli i agradable on poder gaudir del la varietat dels seus arrossos i productes del mar.
Barquet ha estat el primer restaurant al qual hem anat després de la darrera reobertura. Vam anar-hi sense massa expectatives, després de emportar-me més d’una decepció en altres restaurants, durant la reobertura anterior, corresponent a primavera estiu.
No vull furgar en la ferida, ja que lamento i pateixo per la situació que està passant el sector, però si en cada reobertura, la RQP (incloc menjar, servei, tracte), tira cap avall, no anem bé i desmotivarà al públic.
En aquestes recents anades a restaurant, després del primer confinament, vaig optar obviar algun detall decebedor i en algun cas no fer crònica.
Per això vam entrar a Barquet amb certes prevencions, que segurament fan que els detalls negatius, quedin magnificats. Ja avanço que el menjar va ser bo i globalment vaig sortir d’allà, pensant que tornaria, però en l’apartat final, faré un recull de detalls que no em van agradar.
Que ofereix la carta de Barquet
La carta del Barquet està basada en una secció de plats per a compartir i una d’arrossos. També hi ha altres opcions, però tot sembla molt encarat a un plat principal d’arròs, dels que ja coneixia el seu bon nivell d’altres anades, tot i que de fa temps.
I en la carta d’arrossos, podreu trobar coses ben curioses, que de fet és una de les gràcies del lloc. Aquí teniu un exemple.
Que vam demanar a Barquet
La secció de coses a compartir era prou atractiva. Però vam anar a buscar el que ens va semblar més original, perquè musclos, canyuts i gamba panxuda, calamantxins, etc. ja en fem sovint a casa a Cambrils, on l’oferta de peix és més que bona.
Per tant vam optar per una coca de carxofes, bacallà i allioli, que va resultar un d’aquells plats que et queden a la memòria per encertats.
I també la moixina, que podia arribar fregida o amb romesco i vam escollir la primera opció. Cal destacar el fregit en el seu punt òptim.
I dels arrossos, vam escollir el de xapadillo i cap i pota. Som uns fans del xapadillo, fregit i ben torradet. I he de dir que integrat en el sofregit de l’arròs no ens va convèncer gaire. Però zero culpa pel restaurant, ja que som nosaltres qui ho vam demanar. Ens feia més gràcia un arròs exòtic que un de més clàssic i en tot cas la seva elaboració, va ser ben encertada.
Vins i postres a Barquet
La carta de vins és molt completa amb bastant oferta de proximitat, però també amb altres alternatives interessants. Una bona selecció en la qual hi havia moltes coses que venien de gust i vam acabar amb el Lafou Els Amelers DO Terra Alta. Una garnatxa blanca que feia temps no tastàvem i va estar en la seva bona línia habitual.
Tenien bona oferta de postres amb diferents suggeriments del dia, però ens vam decantar per a compartir uns formatges. Tenen una oferta atractiva i vam escollir el Puigpedrós de vaca i pell rentada i pasta semidura, que coneixia de més d’un tast i fins i tot de comprar-ne. I he de dir que aquest, no em va semblar en el seu punt òptim d’afinat.
Conclusions i reflexions
Barquet és un lloc al qual havíem anat bastant fa alguns anys i que és tota una institució a Tarragona. Es tracta d’un restaurants molt conegut, en el que un dels propietaris, té publicats llibres com aquest que hem adquirit recentment.
Havia tingut publicades cròniques de Barquet en la meva web, però no les trobareu perquè elimino els post quan ja porten 4/5 anys per obsolets, excepte algun que pugui tenir un interès especial.
Barquet és un dels restaurants que sempre recomano de Tarragona, com també faig amb el Llagut i el AQ. I podria continuar amb llocs com Xaloc i d’altres. I també els tinc a la meva guia de «Llocs recomanats de Tarragon al Delta», a la que podeu accedir fent clic.
Però vull enumerar també, tot el que no ens va convèncer, sense que això signifiqui en cap cas que no pensi tornar-hi. I segurament aquesta secció de «coses que no m’han agradat», la mantingui com un fix de cara a properes publicacions.
RESUM (que m’ha agradat i que no m’ha agradat)
| Que m’ha agradat | Que NO m’ha agradat |
|---|---|
| La seva qualitat de producte, que és tota una garantia. | Servei una mica fred. Però és possible que la meva manca d’empatia, quan veig coses que m’incomoden, pugui fomentar-ho. Tot seguit algunes de les coses que em van incomodar… |
| La seva gran varietat d’arrossos que ofereixen, on en podeu trobar de ben originals. Ben pensats i ben resolts. | Em molesta que em rebin i atenguin de manera insistent en castellà, en restaurants amb llarga tradició local . I si algú interpreta això com «supremacista», allà ell. El meu criteri és que s’atengui al client en la seva llengua o que com a mínim, es faci algun gest. El castellà #porquéyolovalgo, m’emprenya. |
| La RQP de Barquet. No és un lloc econòmic, però sents que el preu és just, atenent al que rebs. | Trobo poc adequat que si demano EXPLÍCITAMENT un «arròs de xapadillo i cap i pota», el cap de sala (aquest si parlava en català), m’expliqui amb tot detall, que és el xapadillo i que és el cap i pota. Potser es pensen que demano tirant els daus?. És lleig pressuposar que el client és ignorant |
| La seva sala àmplia i ben decorada | Em molesta trobar al terre i sota la taula un tros de pa del dia anterior (només obren migdies). Pot ser un accident, però em provoca dubtes d’higiene. Tinc la fotografia com a prova. |
| El fet de sortir amb ganes de tornar | I que quan em diuen «i per beure que voldrà?» i els indiqui que escolliré un vi, em passin el cartipàs de vins esperant que l’agafi. Vaig haver de dir «deixi’l damunt de la taula». Tanta cura amb els gel COVID i després em passa el llibre de vins amb intenció de que l’agafi?. |
Quina és la conclusió final?
En tot lloc trobareu pros i contres i cal enumerar-los, a no ser que feu de chic@_anuncio . Sospesant uns i els altres, puc dir que els positius, superen els negatius. En conseqüència, Barquet és un LLOC CLARAMENT RECOMANABLE
No puc compartir experiències en aquest restaurant però si que estic d’acord que d’ençà les diferents reobertures, la qualitat del menjar i el servei ha baixat substancialment, i els preus han pujat. Em costa i molt escollir restaurant últimament.
Els preus no t’ho sé dir, però a la que s’han estret en cinturó, han començat a baixar coses….
Esperem que trobin el bon camí.
Salutacions,
Barquet atrnción en castellano?
Adios al catalan ya, por fin.
Però ben bé que llegeixes les meves cròniques….?.?.?
Sí que és un restaurant històric de Tarragona però les meves dues experiències no m’han deixat moltes ganes de repetir, el que no vol dir que pot ser algun dia hi vagi.
Dos records se’n venen al cap sense cap esforç: un arròs de bacallà amb daus perfectes de bacallà que ens van servir a sort, vull dir, uns plats amb la part de dalt i uns altes amb la zona més gustosa de l’arròs. Clar que uns a taula gaudien de l’arròs i uns altres deien que estava com “soso” i sense gust.
Incomoditat a la taula. Pot ser és culpa de la meva mida, sí, “soy gorda”. Les cames em tocaven amb la fusta de la taula i vaig estar molt incòmoda. Amb una cadira més baixa hauria estat solucionat. No vull imaginar al meu company, un paio de 1,85 m amb bones cames assegut allà.
Pel tema Covid es veu de tot però això de donar la carta, llevat que sigui de full imprès de fer servir i llençar, es veu poc. Ara, sempre tenen alguna per si el client no té tfn… pot ser et van veure com un iaio que no s’aclareix amb la tecnologia?? hahahaha (saps què va en conya) 🙂
I amb tema cartes en QR, segueixo insistint que en alguns restaurants no hi ha cobertura, haurien de donar carta en QR i WiFi.
M’alegro que tornis a escriure. 🙂
Salut!
Hola Pepa,
Cap problema amb el tema «iaios i tecnologia». Aprofito per una batallita:
Quan em vaig anar a empadronar a Cambrils, potser vaig anar amb xandall i una mica deixat anar…. La noia (súper amable i eficient), em va demanar el mail. Tot seguit em diu «vosté el mira de tant en tant el mail?…. No té dificultats amb el mail?». I jo estoicament li dic que «si el miro sovint».
La següent pregunta va ser «quin ofici tenia vostè» i li vaig dir «físic, però sempre he treballat en el camp de la informàtica». Sempre recordaré que va agafar aire, em va mirar, va somriure amb cara de «grosen planxa» i va continuar…
Tornant a Barquet, no recordo que les taules fossin petites. Però tot depén de quina taula, perquè allò és gran i té més d’un espai.
I perquè vegis la «burreria» de la persona que ens va atendre, quan va arribar amb un «les traigo las cartas», ja les teníem als mòbils amb els codis QR. I ella insistint ens els papers plastificats. parlo de les cartes de menjar…
En fi… que nosaltres ens va agradar, però ara tinc secció nova al bloc
Salut!!
La nova taula està molt bé. Alguna vegada he intentat fer un resum desglossant en Positiu/Negatiu, però queda molt brusc. Molt millor la taula que has fet, es reflexa la teva valoració personal i raonada.
Espero que sigui una secció amb continuació, no només per aquesta vegada.
Salut!
Ara ja he desactivat el tema de verificar els comentaris que vaig posar en un moment en que tenia pluja de comentaris spam. Ho vaig solucionar d’altre manera i em vaig oblidar d’eliminar el filtre. A partir d’ara ja tot normal… espero.
Anant a la taula, la idea és que sigui habitual de cara als futurs posts. El que passa és que alguns dies, pot quedar buida… Però de moment l’objectiu és mantenir-la…
Salut!!
Estic completament d’acord amb això del castellà-català… no és ser supremacista, és demanar respecte envers la cultura del lloc on ets
A més penso que cal apropar-se al client, parlant el seu idioma…. Quan tenia l’empresa oberta i féiem formació, sempre l’atenció al client, era adaptant-nos al seu idioma. I fins i tot en el seu idioma, li explicàvem que determinats cursos eren en català.
Hi havia qui es matriculava i qui no…. Però en el seu idioma, els ateníem. Altre cosa és que els cursos s’impartissin en català.
Salutacions,
M’agrada molt en Barquet… pero fa anys que no vaig.
Amb la feina anterior, em tocava baixar mes terres tarragonines i ara d’oci complicat amb la canalla.
Jo et recomsno l’arros negre (mes tradicional) i “l’exotic” m’agrada momt el de cocotxes… molt top!
Bona critica, i ja trovaba a faltar la meva llegida semanal obligatoria…
A veure que diu dems Gencat amb la continuitat d’obertura… veurem…
Coincidim amb els arrossos. En una etapa anterior, hi havia anat més sovint i els coneixia.
M’agrada escriure la crònica setmanal i saber que és ben rebuda ?
I ja m’agradaria poder donar continuïtat i retornar a llocs de BCN, però sense l’estrès que comporta avui en dia la situació. Però tal com va el tema a dia d’avui (17/12), no tinc gaires esperances i penso que caldrà tornar a tancar.
Salutacions,