Puntuar numèricament un restaurant. Reflexió

Puntuar un restaurant de manera numèrica, partint del criteri d’una sola persona, és un tema que sempre m’ha provocat una mica de rebuig i desconfiança i que dona lloc a la reflexió que avui voldria compartir. 

Aquest 2024, he pensar que amb periodicitat mensual, escriure uns post de reflexió, parlant de temes lligats al món de la restauració, però de d’el punt de vista de client anònim aficionat a aquest món.

Cada una de les reflexions, vindrà complementada amb un podcast. De fet l’eix principal és el podcast i aquí em limitaré a la transcripció escrita del que es diu al podcast.

Tot seguit teniu la primera reflexió, filosofant de si té sentit puntuar numèricament i fins i tot amb decimals l’anada a un restaurant, fet que ja avanço, trobo pervers i fins i tot pedant. Està fet en plan diàleg per avorrir-vos menys ?.

La segona part del podcast, és un diàleg amb un prototip d’influencer pija, molt abundant per Instagram, en que tirant d’ironia, pretenem arrancar-vos un somriure. Fent clic a ▶️ el podreu escoltar.

Tot seguit la transcripció del post:

Fa anys, i totalment com a hobby, tinc una web dedicada a publicar opinions dels restaurants Sempre prenent distància, pagant el compte, vigilant on entrem i considerant els restaurants com un espai on passar una bona estona.

En aquest primer pòdcast, parlaré, una mica a manera de diàleg, d’un fet que em crida de fa temps l’atenció i que no és ni més ni menys que les qualificacions numèriques amb què alguns qualifiquen els restaurants.

S’ha posat de moda atrevir-se a puntuar amb qualificacions numèriques, tipus 7,8 o 8,4, sigui com experiència global, o encara més agosarat puntuant cada un dels apartats. Tot i que sent una mica dolent, diré que les qualificacions solen ser més elevades i ens podem trobar en situacions com per exemple, puntuar el menjar amb: 9,5, servei 9,7, qualitat-preu 9,6, etc.

També s’ha de dir que en moltes ocasions, més que cròniques, es tracta de publicitat encoberta i llavors, només faltaria que puntuessin baix. Ningú més els contractaria.

Us mostro un exemple en què he amagat el text per no donar pistes. És publicat per un #chico_anuncio, que no és pas dels més cutres, parlant d’un restaurant de BCN, un de tants… i ja veieu «comida 10», «servicio 10»… vaja, que tot immillorable ??.

PREGUNTA: I pel que veig, estàs en contra de puntuar un restaurant oi?

Potser jo sigui massa escrupolós amb el tema, a l’haver dedicat part de la meva vida laboral a la docència el fet de puntuar, m’escandalitza més. I d’acord que un exercici tipus test, o matemàtic sigui fàcil de ser corregit de manera objectiva amb puntuacions fins i tot decimals.

Però per comentar un exemple concret, recordo el meu patiment, puntuant dissenys de Bases de Dades, on no em veia capaç de puntuar a la dècima la totalitat d’un disseny. I en conseqüència, puntuar un restaurant em provoca rebuig.

PREGUNTA: Creus que les preferències i experiències personals poden influir?

Totalment… I a més, quan veig que gent, en general sense cap formació gastronòmica, ni massa experiència en restaurants s’hi atreveix, em ve al cap aquella frase «la ignorància és molt atrevida»

Però, t’adones que el fet de puntuar, s’ha convertit en una part integrant de la nostra cultura.
Posar una nota numèrica a un restaurant és una tasca més complicada del que sembla. No es pot encapsular la satisfacció que provoca una explosió de sabors d’un plat o la desil·lusió davant d’un altre, que no compleix les expectatives i fer-ho amb decimals.

PREGUNTA: Penses que la puntuació pot tenir diferents significats si prové d’un expert gastronòmic o d’un comensal ocasional?

En primer lloc, cal reconèixer que els gustos varien enormement d’una persona a una altra. El que pot ser una obra mestra culinària per a un comensal podria semblar massa extravagant o avorrit per a un altre. Les preferències personals, i fins i tot els records emocionals poden influir en la percepció d’una experiència gastronòmica.

A més, la interpretació d’una puntuació varia també en funció del qui l’atorgui. Un 8,5 donat per un expert gastronòmic amb anys d’experiència pot significar una recomanació entusiasta. No obstant això, la mateixa puntuació donada per un client ocasional no transmet la mateixa validesa.

PREGUNTA: Però quan vàreu publicar aquella llista de restaurants amb els companys de 3 o més a Taula, si que hi havia un apartat de puntuar un restaurant

Sí i de bon principi vaig estar en clar desacord. Però vam fer-ho per votació i vaig perdre… eren dos contra un. I de fet, la versió que tenim publicada de la llista actual, ja han desaparegut les puntuacions.

I en tot cas, era una puntuació en la qual cada un dels tres components, de manera independent, valorava de manera ponderada, un conjunt de 14 paràmetres, entre els quals hi havia punts com l’espai, la carta de vins, servei, tipus de copes, etc.

Diríem que dins la subjectivitat, hi havia unes regles de joc que pretenien una certa objectivitat. Vaja, que no és el mateix que anar a un restaurant amb la parelleta, fer-se un vídeo i sortir dient: li posem un 9,4 per xupi-guais que som.

PREGUNTA: Vaja, que estàs totalment en desacord amb puntuar un restaurant.

Del tot, sí. Puntuar un restaurant, pot semblar una manera senzilla de transmetre l’opinió sobre una experiència culinària, però, a la pràctica el sistema és inadequat i fins i tot pervers.

Pregunta: Com a conclusió, com creus que es pot millorar la manera com compartim les nostres opinions sobre els restaurants?

Seria més beneficiós que els comensals expressin les seves opinions mitjançant ressenyes detallades. Això permetria una comprensió més rica de l’experiència en lloc de reduir-la a una simple xifra. Cal promoure una cultura de crítiques més informades i significatives que beneficiï a tots els aficionats de la gastronomia.

PREGUNTA: I perquè creus que majoritàriament no és així?

És molt fàcil. Si parlem de periodisme en l’àmbit proper de Catalunya que és el que conec, no hi ha independència. És de sobres conegut que no s’accepten cròniques «no positives». I aquí podria enumerar un a un dels diaris principals de Catalunya.

Bloguers, pocs en queden i si anem a Instagram, en el tema concret de cròniques de restaurants, la majoria són publireportatges o encara diria més: aspirants a fer-ne. Parlem de gent, que comencen per oferir un vídeo, prometent molts resultats per acabar intentant cobrar pels vídeos o reportatges.

I a més com la major part del restaurant no tenen coneixements ni eines per valorar la repercussió d’una acció d’aquestes, tenen molts números que els aixequen la camisa.

PREGUNTA: Doncs si que està fotut el panorama

De tot… i pot ser la temàtica d’un proper pòdcast.

Resum-Cloenda de la reflexió «puntuar un restaurant»

I aquí acabem aquest primer pòdcast, parlant de puntuar un restaurant… Espero que us hagi agradat, perdoneu tots els defectes que hi podeu trobar i gràcies si heu arribat fins aquí. Amb periodicitat mensual, continuarem compartint aquestes reflexions.

Segona part del Podcast «puntuar un restaurant»

La segona part, no transcrita aquí ??‍♂️, és un diàleg amb un prototip d’influencer, que rebat els meus principis. Escrit no tindria gràcia, però al pòdcast hem intentat provocar-vos algun somriure. I si ho aconseguim, ens donem per satisfets.

Fins a la pròxima reflexió…

Finalment, si voleu rebre un e-mail d’avís a cada nova publicació?

Al facilitar el meu correu, consento el tractament de les meves dades. Restaurantscat.cat tractarà les seves dades amb la finalitat gestionar la seva inscripció al bloc, per mantenir-lo informat sobre les nostres notícies i novetats. Pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, supressió, portabilitat, limitació i oposició, tal i com informem a la nostra Política de Privacitat i Avís Legal, que podeu consultar al botó inferior.