Sanromà Restaurant a 3 minuts en cotxe del centre de Reus, és un lloc que us sorprendrà per la seva confortabilitat, així com pel nivell de les matèries primeres que utilitzen i pel de cuina.
A voltes hi ha restaurants, dels que t’has creat bones expectatives, però quan hi vas, resulta que les percepcions són encara millors de les esperades.
Una mica el pol oposat d’aquells dels quals t’has creat una imatge a partir dels comentaris desmesurats que es poden llegir per les xarxes o la premsa, que no deixen de ser realitats paral·leles.
Podria considerar-se ubicat a Reus, perquè s’hi arriba sense discontinuïtat urbana. Però en realitat, pertany al municipi de Castellvell del Camp. Són tres minuts en cotxe, a partir del centre de Reus.
Realment el restaurant Sanromà, és un lloc que val la pena i tant de bo, en tinguéssim més de similars pel nostre territori. Amb una cuina clàssica de país i sense caure en carrincloneries de «cuina de l’àvia», que sovint fan vergonya i tot.
I tot això en unes instal·lacions que superen a més d’un Michelin. El servei es podria definir com proper, correcte i educat.
Abans aquest lloc portava el nom de Pa Torrat i no sé pas per quins motius, actualment s’anomena Sanromà. El meu poc «compadreo» en els llocs que visito, m’impedeix aquestes preguntes. Potser algú ens ho explicarà als comentaris ?.
Que ofereix la carta de SanRomà
La carta d’aquest lloc, no apareix ni a la seva web, ni a les xarxes socials. I això ha estat el motiu pel què hem tardat tant a anar-hi. Em costa d’entendre que hi hagi restaurants, que no mostrin llurs cartes. Soc dels que vull saber que em trobaré si hi acabo anant i a ser possible, també el ventall de preus.
Per tant, aprofito per mostrar algun fragment de la carta,
Ens van portar aquest «aperitiu», que al tastar-lo, ja ens va donar pistes de la bona qualitat del producte. Soc un defensor acèrrim dels aperitius senzills, lligats al territori, com és aquest cas. Com també al·lucino amb un tast de bons olis. Molt més que en «pijades» fora de lloc, massa freqüents avui en dia.
Que vam demanar
Per començar l’esqueixada de bacallà i un plat fora de carta que ens van comentar als suggeriments: uns cigrons guisats amb bolets i cebetes. Impecable l’esqueixada, on el mèrit és de la qualitat del bacallà i molt bon nivell del guisat de cigrons, on el mèrit ja recau més en la cuina.
I com segons, cua de bou que va resultar espectacular i per a mi ploma ibèrica «Joselito», de gran nivell i que em va fer recordar, com són de bons aquests productes ibèrics, quan són de primer nivell. Degut a la dieta que segueixo, vaig prescindir de les patates. Però un parell que vaig tastar, desmereixien una mica el nivell dels altres plats.
Vins i postres a Sanromà
La carta de vins és modèlica i a uns preus molt ajustats. Gran oferta i ben endreçada per zones. Vam escollir l’Artigues de Mas Alta, DOQ Priorat, del qual no vam fer foto, en ser el servei a càrrec del personal i tenir l’ampolla allunyada. És un tema que no m’entusiasma, però cal reconèixer que en cap moment van quedar les copes buides.
I les postres les van cantar directament sense carta. Jo en vaig prescindir i l’elecció va ser aquesta versió de mel i mató, amb ametlles i gelatina de moscatell, que va merèixer elogis.
I com a detall final a l’estil de petits fours, va arribar aquest coc, per acompanyar els cafès.
Conclusions i Reflexions
Sanromà, tot i pertànyer a un altre municipi, està a 3 min en cotxe del centre de Reus i, per tant, és un lloc més a recomanar d’aquesta ciutat. Aquest i el meu ben valorat Ferran Cerro, són dos llocs que mereixen visita, tot i ser molt diferents.
Mentre que Ferran Cerro és una font d’innovació, Sanromà, ofereix una cuina clàssica i propera, en un local molt agradable també.
I ens va sorprendre molt, a causa de no haver llegit cròniques prèvies que generen masses expectatives. I és que avui en dia és molt difícil fiar-se d’aquelles cròniques en què el comensal, ja ha avisat que «publicaria la crònica». Molt burro seria el restaurador, si sabent que serà publicat, no es llueix «una mica més» en els plats.
En conseqüència un lloc que també us puc recomanar, amb la garantia de molt bon producte i cuina acurada. Passa a la meva llista de «llocs recomanats per la ruta interior de Reus al Delta». Si feu clic, veureu els llocs.
RESUM
- Un restaurant tocant a Reus que val molt la pena
- Producte de gran qualitat
- Cuina clàssica actualitzada
- En caps de setmana, reserva imprescindible
- En conseqüència, molt recomanable
Us poso enllaç al meu llistat de restaurants que conec i recomano, de la ruta interior, de Reus al Delta. Si feu clic a la imatge, la podreu veure.
D’aquest lloc l’Eduard Ros en va publicar una ressenya molt favorable ja fa anys, quan encara es deia El Pa torrat. Recordo que deia que hi servien els millors bunyols de bacallà del país. Em va fer venir ganes d’anar-hi, però, quan, temps després, el vaig buscar amb aquest propòsit, no vaig saber trobar cap restaurant a Castellvell del Camp que es digués així i ho vaig deixar córrer. M’alegra molt saber que encara existeix i que continua essent recomanable. Apuntat per a una futura escapada al sud.
Mira que sempre ens llegíem amb l’Eduard, però com ja fa temps no ho recordava. Potser van canviar el nom, perquè l’antic donava idea de lloc de «torrades i porró» ?.
I és que l’espai actual i tota l’escenificació inicial a l’entrada, sembla més d’un Michelin. Fins i tot vaig pensar abans de que arribés la carta «quin clatellot ens fotran!!». I ja veus es preus prou raonables.
No vaig tastar els bunyols tot i que em van cridar a veure’ls a la carta, però la dieta m’obliga a evitar fregits.
Els cigrons estaven espectaculars i vaig tastar la cua de bou i era de 10..!!.
Si hi vas, ja dius.
Salutacions!!
Hola Ricard, quines casualitats!! La setmana pasad vaig anar a Calaix de Sastre, seguint les recomanacions del teu blog, i xerrant amb el propietari em va recomanar aquest restaurant, una estona abans vaig comprar una ampolla de Artigas a la Vinateria Aguilo. ??
Si que és casualitat, però les coses bones ens agraden a tots ?.
I el Paco del Calaix, és fan de SanRomà, tot i que ell l’anomena amb el nom de «sempre»: El pa torrat.
L’Artigas un molt bon vi. Els de Mas Alta, treballen de conya i ja la gamma superior és una passada, però evidentment pica de preus llavors.
Salutacions!!
Un bon restaurant, amb una cuina clàssica amb uns tocs diferents que m’agrada molt. Quan era petit El Pa Torrat ja era un bon restaurant però molt més senzill i que podies a més anar a esmorzar el que avui en diuen “esmorzar de forquilla” -no ho soporto-.
El camvi de nom, no fa tant temps i el motiu…
L’Agustí, a més, és molt bon somelier i té una bona bodega. També bons alcohols.
Com vueus, coincidim amb la teva percepció. Ara fa temps que no hi vaig i això, no pot ser!
Salutacions
Coneixia de no el pa torrat, però el mateix nom ja l’associava al tema d’«aZmorzars de forquiya» ??. Com tu, trobo patètic el concepte i m’allunyo d’aquests llocs.
I em vaig assabentar del canvi de nom, quan ja era allà i una taula propera, quan els va trucar un familiar, van dir «estem al pa torrat».
No vaig personalitzar amb ningú del local i per tant no sé qui és l’Agustí. Però si al fullejar la carta (o llibre) de vins, vaig deduir que estava en un molt bon lloc en aquest aspecte.
Queda a la llista de llocs que m’agraden.
Salutacions!
d’«aZmorzars de forquiya» ?
Que hi trobeu de patétic que us faci ser tant àcids ?
Només per curiositat, gràcies.
Cada un de nosaltres té el seu sentit de l’humor i en aquest cas, tampoc s’ataca a ningú en concret. Aquests esmorzars, em recorden entorns de soroll, rots i porró, dels que en general defujo.
Però reitero que no deixa de ser conya per conya. Si llegeixes aquesta web, ja deus saber que és una mica la meva tònica.
I també dir-te que tinc publicats llocs d’aquests i amb bones cròniques. El que passa és que en lloc d’anar-hi a fer l’«aZmorzars de forquiya» ?, hi vaig a dinar aviadet.
El perquè l’altre comentari ha dit «no suporto», ja no et puc respondre per ell.
Saalutacions,
Això dels llocs d’ “esmorzars de forquilla” és una etiqueta que em fa riure. Al igual que la “cuina de l’àvia” -conec moltes àvies d’altres que cuinen com una merda-.
Simplement “no soporto” el concepte, l’etiqueta. Hi han molts de llocs -com diuen a Girona- que els esmorzars són bons, des d’entrepans a bacallà amb samfaina i el clàssic butifarra amb mongetes o llangonissa amb fesols, però jo no dic mai aquesta horrible frase de la forquilla, no ho sé, diguem tonto.
PD. l’Agustí és el germà de la cuinera i propietari. També el director de l’orquesta?.
Salutacions!!
Aclariments rebuts dels esmorzars ?
I pel que fa als de SanRomà, no vaig tenir cap contacte, tret dels diàlegs bàsics. És bastant normal en mi, anar amb molta discreció. Uns diuen que soc tímid, però jo crec que ho faig per prudència.
El que és fotut, és que més d’un lloc, el fet de que escriguis d’ells, sense haver interactuat, no s’ho prenen bé ??. i és injust, perquè vaig, em comporto, no els faig perdre temos, pago, perdo un parell d’hores fent els post i en moltes ocasions ni un «puto» like a Instagram. I és que per més inri i en general, els aporto algun client nou.
#cornut_i_pagar_el_beure ??
Però com sempre dic, «és el món de la restauració»
Salutacions,
Aquest m’ho havien recomanat des de fa temps però les meves excursions per Reus són limitades i no he tingut interès en visitar-lo.
Es veu tot molt be menys la carta. Cert que a peu de pàgina diu “IVA no inclòs” però no sé fins quin a punt és legal i el que no ho és per descomptat, és ètic. El comensal ha de tenir una idea del que pagarà amb una ullada, sense haver de fer càlculs afegits.
No considero que sigui una bona pràctica i en conseqüència un bon servei, amb molta “instal·lació Michelin” que tingui.
Pot ser per això no he posat cap interès en anar-hi quan m’ho han recomanat, per no trobar informació de preus ni plats a la seva web i després anar veient fotos amb el IVA afegit.
Salut!
Si, hi vaig anar amb por al no tenir idea de que em trobaria. M’agrada estudiar les cartes abans d’anar a un lloc.
I el tema IVA a calcular també em sembla nefast.
En contrast, la resta de coses molt bé i crec que aquí pel sud, tots fallen per algun costat.
Això si, el grau de satisfacció al sortir, va ser positiu, un cop balancejats els pros i els contres.
Salut!!
De segur que ja t ho han dit però Sanromà era l antic amo i després portat per la seva filla. Crec que ambdós de Reus.
Per cert, dissabte hi tornem i només que tingui la qualitat de les últimes vegades ja valdrà la pena
Sí… més o menys al fil m’ho han anat comentant, però com deia anteriorment personalitzo molt poc als restaurants que vaig. Rarament veig més enllà de les salutacions cordials d’arribada i les de sortida.
Ja veuràs com dissabte trobareu la qualitat de sempre.
Jo divendres torno al Ferran Cerro, que també espero trobar com sempre.
Salutacions,
El Pa Torrat com sempre s’havia dit, és un molt bon restaurant,sempre la millor qualitat i cuinats igual. Els bunyols de bacallà, l’espatlla de corde al forn.etc.son clàssics però boníssims. I he anat moltes vegades i de fa molts anys . Seguiré ananti.
Bona tarda,
Just com ho dius!. Molt bon lloc per repetir.
Gràcies per passar per aquí.
Salutacions,
Crec que el canvi de nom es deu a que “El Pa Torrat” ja estava registrat d’abans d’ells, en un altre restaurant de Bcn (tinc entes). Quan els ho van fer saber, van haver de canviar-lo per tal d’evitar complicacions legals.
Per fet, el “Sanromà”, restaurant de 10 !!
Bona tarda,
Una història semblant a aquesta em va arribar per les xarxes, però una mica més «forta». Al coincidir de nom, el restaurant de BCN els va exigir diners per cedir-lo…. Ja em diràs si era problema que existissin dos restaurants amb el mateix nom i més tenint en compte que el de BCN, no el coneix ni Déu.
Altres noms de restaurants, estan repetits a través de la geografia i no passa res….
En tot cas, molt bon lloc aquest del qual estem parlant ara.
Salutacions!